Que tornin els temps dels herois

L’apòstol de la independència cubana, José Martí, va sentenciar: “S’afirma el poble que honra els seus herois”. Potser presagiava que ell mateix acabaria esdevenint un mite, sobretot després de la seva mort a la batalla de Dos Ríos, a l’inici de la guerra de Cuba, fa 117 anys.

I és que tots els països tenen —i necessiten— els seus herois. De la mateixa manera que Cuba té Martí, que els EUA tenen George Washington, Abraham Lincoln o Martin Luther King, i que Anglaterra té Winston Churchill, William Shakespeare, Isaac Newton o l’almirall Nelson, estic convençuda que un concurs com el que nosaltres hem fet entre els lectors de Sàpiens, si el fes la revista francesa L’Histoire, les primeres posicions serien per a Napoleó, Marie Curie i Charles De Gaulle, i que si el fes una revista d’història alemanya, Albert Einstein o Gutenberg tindrien molts vots.

En origen, un heroi era el personatge de la mitologia grega que, sense ser un déu —perquè no era immortal—, era capaç de les activitats més extraordinàries. Durant l’edat mitjana, els herois acostumaven a ser personatges amb aptituds guerreres, els gestors de les grans epopeies militars, o també aquells que en deixaven testimoni escrit.

En els temps moderns i contemporanis, els herois s’han anat diversificant: continuen havent-hi els herois èpics (en el cas de Catalunya, Guifré, Ermessenda, Jaume I, Pere el Cerimoniós, Francesc Macià…), els herois tràgics (el general Moragues, Lluís Companys…), els escollits (com Pau Claris: de vegades, el que diferencia un home corrent d’un heroi és l’oportunitat), els herois antisistema (com Serrallonga, tot i que no ha estat un dels dotze finalistes) o els herois universals (Antoni Gaudí, Ramon Llull, Mercè Rodoreda, Pau Casals) —éssers prodigiosos capaços d’emocionar-nos amb el seu art.

La Història hauria d’ajudar-nos a recuperar herois anònims, aquells que no han fet soroll, però que han estat personatges clau en molts encreuaments del passat. I també ens hauria de servir per col·locar les grans figures al lloc on realment es mereixen: sigui dalt del pedestal o sigui en una posició força menys honorífica —ja que, igual que passa amb alguns quadres, nosaltres també tenim herois que només ens agraden si els mirem de lluny.

Esperem que gaudiu d’aquest número especial que us hem preparat sobre els grans personatges de la nostra història, i que tornin aquells dies feliços en què hi havia herois.

 

Publicat en el SÀPIENS especial Onze de Setembre (núm. 121) dedicat als herois de la nostra història

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús