La ciutat de les tres muralles

Hi havia moltes maneres de plantejar-nos un Sàpiens monogràfic sobre la història de Barcelona. Podíem fer-lo cronològic o temàtic, donar més relleu a la vida política i econòmica, posar l’accent a les transformacions socials i urbanístiques, donar veu als seus principals protagonistes i gestes… Al final, i conscients que en setanta-sis pàgines no es pot explicar tot, vam decidir amb l’historiador Jaume Sobrequés, l’assessor general del dossier, prioritzar les aportacions de cada moment històric.

I entendre que Barcelona no existiria si l’emperador August no l’hagués fundada, que no tindríem la Generalitat sense Pere el Cerimoniós, que sense la mentalitat internacional de molts catalans l’expansió mercantil de l’edat mitjana no hauria estat possible o que sense les indianes probablement Barcelona no seria avui una de les grans ciutats d’Europa.

El dossier comença i acaba amb les muralles, des de la construcció fins al segle I aC, quan l’urbs va rebre la denominació de colònia, fins al seu enderrocament, a mitjan segle XIX. Poques ciutats han tingut una història tan lligada a les seves muralles com Barcelona. La muralla d’època romana explica la supervivència de la ciutat durant la crisi de l’Imperi, les invasions visigodes, l’arribada d’Almansur i les conquestes dels francs. Però també explica com aquest cinturó va donar seguretat als comtes de Barcelona perquè construïssin una veritable ciutat estat, que acabaria esdevenint el centre de la Mediterrània.

Les dues ampliacions de la muralla, en l’època de Jaume I i en temps de l’estil gòtic, permeten comprendre, d’una banda, el creixement de la Barcelona comtal, i de l’altra, la necessitat de protegir la ciutat de les continuades escomeses i els setges exteriors, sobretot francesos i espanyols, i també dels conflictes sovintejats entre el rei i la noblesa.

El manteniment d’aquest cinturó durant tota l’edat moderna és una simbòlica demostració de la ciutat captiva, sotmesa i vigilada per la Ciutadella i pel castell de Montjuïc. De la mateixa manera que la lluita per enderrocar les muralles del segle XIX palesa tant el creixement demogràfic revolucionari del segle XVIII i les necessitats urbanístiques que duia implícit, com la força d’uns moviments socials que denunciaven la insalubritat d’una ciutat que s’havia convertit en una olla de pressió.

Moltes coses han canviat en dos mil anys d’història, des d’aquella colònia romana de deu hectàrees fundada en una fèrtil plana i envoltada d’aiguamolls fins a la gran metròpoli d’avui, de gairebé mil hectàrees. Però una cosa es manté inalterable: si sobreposem un plànol de la Bàrcino romana al Barri Gòtic actual observarem que el centre de poder ha romàs inalterable. El cardo i el decumanus que confluïen al fòrum condueixen avui a la plaça de Sant Jaume.

 

Publicat en la secció “El retrovisor” del Sàpiens del mes de setembre

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús