La llista negra de l’antifranquisme

En el número de juliol del Sàpiens publiquem la llista policial més extensa i detallada que s’ha trobat mai a Catalunya de l’antifranquisme. 462 noms d’activistes, de totes les edats i ideologies, que es movien en les aigües secretes d’allò que anomenem clandestinitat. El primer que es desprèn d’aquesta llista, elaborada per la Brigada d’Investigació Social de Barcelona el gener del 1969, poc després que es declarés l’estat d’excepció, és que la policia franquista tenia tots els sospitosos habituals perfectament localitzats per si se’ls havia d’anar a detenir —en les fitxes hi ha fins i tot les adreces. Si en alguna cosa excel·leixen les dictadures totalitàries com la franquista, és en el control de la informació.

Fa uns mesos el jove historiador Albert Planas ens va ensenyar les llistes que havia trobat a l’Arxiu del Govern Civil de Barcelona. Després d’estar-nos una bona estona buscant presències remarcables (moltes) i absències significatives (poques), amb la Sònia Casas ens vam entretenir a fullejar la relació d’artistes i intel·lectuals. Veure els noms d’Espriu, Pedrolo, Capmany, Tàpies… ens va recordar La vida dels altres, l’excel·lent pel·lícula alemanya que denuncia el totalitarisme a l’RDA uns anys abans de la caiguda del mur de Berlín. I vam decidir que si el fil conductor del film era un funcionari de l’Stasi, la totpoderosa policia secreta del règim comunista, expert en la tasca d’espiar dissidents, a qui encarreguen la missió de vigilar un escriptor subversiu i la seva parella, el fil conductor del nostre reportatge seria un funcionari franquista sense nom, una Olivetti verda i un Ducados.

Per a aquest funcionari sense nom, devia de ser molt decebedor comprovar que els noms que teclejava no tenien res a veure amb els opositors dels primers anys de la dictadura. Era evident que l’exili forçós i la ferotge repressió dels anys quaranta i cinquanta havien aconseguit desarticular tot el sistema de partits, de sindicats, d’associacions… anterior. Però aquella llista negra feia emergir una nova fornada de militants antifranquistes que exigien el retorn de la llibertat i la democràcia. Molts dels que apareixen a les llistes ni tan sols es coneixien entre ells, però tots contribuïren a anar erosionant el règim fins al seu final.

Més enllà de les anècdotes d’alguns dels entrevistats (les corredisses amb la sotana del capellà Frederic Prieto, la fuga de l’aleshores dirigent de CCOO José Luis López Bulla o l’activisme de l’actual conseller d’Economia, Andreu Mas Colell), esperem que trobeu interessant aquesta radiografia d’un dels moments més tensos de la dictadura. Un moment en què almenys 462 persones se n’anaven a dormir amb una orella connectada al timbre, tement ser desvetllats a una hora intempestiva, tal com cantava Maria del Mar Bonet: “Què volen aquesta gent que truca de matinada?”.

Publicat en la secció “El retrovisor” del Sàpiens 118 (juliol 2012)

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús