De Cabré a Erik el Belga passant per…

Amb la proximitat de Sant Jordi torno a estar desbordada d’assaigs o novel·les  històriques que em vindria de gust llegir. Encara no he acabat —ho confesso— el Jo confesso de Jaume Cabré, que ja tinc damunt la taula Les banderes de l’1 d’abril de Toni Vives, Quan érem feliços, de Rafel Nadal, Entre la mentida i l’oblit, de Francesc-Marc Álvaro, o La batalla de l’ou, de Joan de Déu Domènech, sense oblidar-me d’El mercader de Coia Valls, Ciutat d’espies de Jordi Solé, de La metgessa de Barcelona de David Martí, Un cel de plom de Neus Català… M’està agafant una estranya síndrome de lectura no atesa per manca de temps. Suposo que no sóc un espècimen rar i que, a alguns, us passa exactament el mateix que a mi.

En qualsevol cas, l’allau de llibres de novel·la històrica que apareixen les setmanes prèvies de Sant Jordi demostra que és un dels gèneres més reeixits dels últims anys. Sé prou bé que té molts detractors, que consideren que és una manera de camuflar literatura de baixa qualitat –i de vegades, no els falta raó–, però jo crec que és un gènere valuós. Un gènere que ens permet acostar al gran públic períodes o personatges del nostre passat. Sóc del parer que per entendre la història, no n’hi ha prou amb la imprescindible, però freda, recerca en els arxius. Per apassionar-se per la història, també el factor emocional és molt poderós. Com ens deia en Jaume Cabré en una entrevista al Sàpiens “pots aprendre més història llegint una bona novel·la d’Egipte que revisant un tractat acadèmic sobre les innundacions del riu Nil”.

Encara no he acabat d’escriure aquest post que m’arriben les memòries del lladre més famós del món, Erik el Belga, el que ha donat més de sis-cents cops en museus i col·leccions de tot el món –sempre per encàrrec– i que s’ha endut més de sis mil obres d’art. En una entrevista recent explicava que, total, tots els grans museus són fills del lladronici i que ell sempre havia actuat per amor a l’art”. Una expressió que fins ara creia que significava participar en una activitat que no et reportés cap benefici econòmic; però posada en boca d’Erik el Belga, que ha guanyat milers de milions d’euros en el contraban artístic, té tot un altre significat…

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús