Tothom sap que bona part dels coneixements que posseeix una societat sobre ella mateixa són d’arrel històrica, sigui per constància escrita o sigui pels descobriments generats a partir de la pràctica arqueològica. Però els arqueòlegs no sempre ho tenen fàcil, ja que allò que per a alguns és investigació científica, per a d’altres és pura profanació.

El cas més simptomàtic, però no únic, és el d’Israel; un dels països amb més vestigis històrics per metre quadrat del món i on pràcticament no s’hi pot fer investigació arqueològica. I això no ho afirmen antisionistes viscerals, sinó eminents israelians, com l’arqueòleg Ehud Netzer, o Renné Sivan, conservadora en cap del Museu de la Torre David de Jerusalem.

Netzer, que la història de l’arqueologia sempre el recordarà com el descobridor de la tomba d’Herodes, confessava, poc abans del seu desafortunat traspàs, que no s’atrevia a mencionar la troballa de restes arqueològiques a l’Heròdion, per por que li paressin la recerca. Sivan, en unes jornades a Barcelona, explicava com certs grups ultraortodoxos amb molt de poder sabotejaven, sistemàticament, les excavacions arqueològiques. I és que, segons la seva tradició, està prohibit excavar i exhumar cossos, de la mateixa manera que no es té en compte la possibilitat de fer autòpsies o transplantaments.

Això és més o menys el que va passar a Tàrrega l’any 2007. Arran de l’inici de les obres de construcció d’un complex urbanístic, es detectaren les restes arqueològiques de la necròpolis jueva de Roquetes, que tenia uns dos-cents individus inhumats —víctimes del tràgic pogrom del 1348—, i es van iniciar els treballs d’excavació. Quan alguns membres de la comunitat jueva de Catalunya se n’assabentaren, van exercir pressions a les altes instàncies de l’Administració fins que van aconseguir que es frenés l’estudi científic dels cossos.

Arran d’aquest episodi, i per evitar-ne de similars, la Generalitat i les comunitats jueves de Catalunya van signar el 2009 un protocol d’actuació en els jaciments jueus que pretenia harmonitzar les creences religioses amb el coneixement arqueològic. La prova de foc per saber si la polèmica està superada, o no, serà l’emissió, el diumenge 12 de febrer, del programa d’arqueologia Sota terra dedicat, precisament, a Roquetes.

La investigació, si es fa amb rigor —o sigui, que cada intervenció vagi acompanyada de plans ben definits i s’actuï amb una gran cura amb les restes—, és bona per al coneixement. No hi ha millor manera de reivindicar la història d’un poble, que conèixer-ne tots els detalls. Certament l’arqueologia no pot trobar cap evidència de les veus que, en el segle XIV, recitaven versos del Talmud, però sí que pot il·luminar la capsa tancada que és, encara avui, el call jueu de Tàrrega.

 

Publicat en la secció “El retrovisor” del Sàpiens de febrer del 2012

Entrada publicada a General el dijous, 9/02/2012 a les 9:22.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.