Paperclip: un pla secret que encara incomoda

El 1971, Clarence G. Lasby va publicar un llibre titulat Project Paperclip en què afirmava que, accidentalment, alguns nazis havien entrat als EUA després de la caiguda del III Reich. El 1985 la periodista nord-americana Linda Hunt publicava en la prestigiosa revista Bulletin of the Atomic Scientist un informe sobre els més de set-cents especialistes alemanys en coets, en armes químiques i en experimentació mèdica que els EUA havien reclutat, i no pas per atzar. Després que el somni faraònic de Hitler s’hagués esvaït, l’amenaça per a la seguretat nacional nord-americana ja no era el nazisme sinó el comunisme, i els EUA estaven disposats a violar totes les lleis de la seva Constitució per apoderar-se dels millors cervells alemanys i, així, anar un pas per davant de l’URSS en la incipient guerra freda.

No és, doncs, en el reportatge de portada d’aquest número la primera vegada que es parla d’aquesta estratègica, però incòmoda, immigració laboral. Si reprenem ara aquesta història apassionant és perquè el juny d’enguany la nostra revista, a través del periodista Jordi Finestres, va poder accedir a consultar les cent vuitanta-sis noves caixes que recentment s’havien desclassificat sobre l’operació Paperclip als Arxius Nacionals de Washington. I hem pogut saber que aquest programa de reclutament secret no va ser una acció puntual de postguerra com s’havia cregut fins ara, sinó que fou molt més vast —tenim les fitxes de prop de mil set-cents científics alemanys i austríacs— i més prolongat en el temps: va estar vigent fins als anys setanta.

De fet, Paperclip encara incomoda els EUA. Per a la principal potència mundial és difícil de digerir que si es va arribar a la Lluna abans que els soviètics va ser, entre d’altres, per Wernher von Braun, creador dels temibles V2 i còmplice d’infames crims de guerra. Per a la principal potència mundial també és difícil justificar que els funcionaris militars americans haguessin manipulat centenars d’expedients de criminals de guerra tan bon punt van posar els peus a Amèrica. És el cas del general de l’Exèrcit alemany Walter Dornberger; de Kurt Blome, un sàdic expert en guerra biològica; de Walter Schreibe, que injectava fenol als presoners de Buchenwald per comprovar quant trigaven a morir…

Si els EUA no haguessin protegit aquests científics, molts d’ells haurien estat condemnats a Nuremberg —igual que ho haguessin estat altres criminals que van trobar refugi en les dictadures sud-americanes i espanyola a través d’Odessa. En el seu moment, moltes veus no acceptaren la validesa legal d’aquell tribunal internacional, perquè difícilment els vencedors serien justos amb els vençuts. Ara quasi tothom admet que va ser un bon precedent per jutjar els crims contra la humanitat. El dubte és si d’aquí a un temps trobarem encertada —o no— l’operació Paperclip, per allò que el fi justifica els mitjans.

Publicat a la secció “El retrovisor” de la revista Sàpiens 112 (desembre)

Comparteix

    Comentaris

    • Carles

      10/12/2011 - 18:25

      Una argumentació correcta. Americans i nazis l’any 1945 tenien el mateix objectiu: acabar amb el paradís socialista de l’URSS del camarada Stalin. Senyora Pujol, vostè la toca de ple. Avui Hitler seria feliç de contemplar la victòria de l’imperialisme sobre els països socialistes.

    • Liberal.cat — Els estats han de ser regulats

      11/12/2011 - 16:53

      […] perquè els Estats Units, per exemple no els calgués un Luther King per no discriminar els negres; que no els permetés contractar criminals de guerra nazis per als seus laboratoris, tot netejant-los……. Per aturar la formació de nens soldats a […]

    • Javier Téllez Rentero

      14/12/2011 - 21:00

      La veritat incòmoda, però no toca el fons.

      No vull dir que aquest article estigui malament, de fet es concís i molt sucós, tant de bo jo fos així amb els meus comentaris, però el que lamento és que es parlin de persones concretes i no del context en què varen treballar, o millor dit, els orígens intel.lectuals d´aquests criminals de guerra que es remunten a la lluita política que sempre s´han desenvolupat en el campus universitaris, en aquest cas alemanys, que és on trobem la formació dels quadres tècnics i intel.lectuals que treballaran per Hitler i per l´Alemanya nazi. S´ha de plànyer que no s´hagi tocat mai aquest tema, quan hi ha una dada que no s´hauria d´oblidar: molts professors universitaris no van recolzar la República de Weimar, ni tampoc feren res quan els nazis intentaren nazificar la Universitat alemanya. Lògicament podríem parlar de por de perdre els seus priviligis, però la por només pot justificar la complicitat amb el racisme i l´antiintel.lectualisme nazi, quan no dir que molts segurament eren “nazis” en el sentit no d´antisemites, ans com a nacionalistes reaccionaris, biologistes militaristes (alguna cosa s´hauria de dir sobre la concepció de la medicina al segle XIX). Dic això perquè sembla que ens expliquin el paper d´aquests científics com dimonis que sorgiren del no-res, seria aconsellable que la revista que vostè dirigeix, sra. Claudia Pujol, en parlés, perquè és un tema poc estudiat, però per mi és fonamental perquè a ningú se li escapa que la Universitat, o els estudis superiors són els qui formen als quadres intel.lectuals, polítics, empresarials i tècnics del demà d´un país, però és on millor es veu eclosionar qui seran de dretes o d´esquerres en la lluita pel poder polític i econòmic.

    • Javier Téllez Rentero

      14/12/2011 - 21:46

      Una veritat incòmode però no toca el fons.

      Convindria que els lectors siguin conscients que els nazis no sorgiren per generació espontània: de la violència de les trinxeres de la IGM,o de la derrota “inesperada”; en realitat té uns origens concrets que han provocat que les guerres mundials fossin d´un grau de violència que no només es pot justificar per unes armes molt sofisticades o noves tàctiques militars. De fet, el racisme biologista que va iniciar-se al darrer quart del segle XIX, no és aliè a aquest debat. De fet, que esdevingués en normal i científic, és una mostra de la misèria intel.lectual que va portar a una Europa aparentment superior tecnològica i políticament avançada a desagnar-se primer en les guerres colonials i també en ella matixa. Abans de parlar de Von Braun, Josef Mendele, entre altres, no només s´hauria d´estudiar l´entorn familiar, sinó en els ambients acadèmics, no d´ensenyament, sinó en quines entitats estudiantils militaren, quins foren els seus professors que els captaren amb la seva personalitat. Per exemple, quins foren els mentors de Mendele? Algú s´ha referit a Otto von Vorschuer o Theodor Mollison com a professors o directors de tesi, en la seva formació intel.lectual? Perquè el sadisme i el menyspreu per la dignitat de l´altre no fou la d´un boig o psicòpata, ans de persones que creien en la base científica del racisme. Convindria doncs, abans de indignar-nos davant de Paperclip, preguntar-nos això, possiblement les Universitats alemanyes, quan no les prestigioses d´Occident haurien d´entonar el mea culpa per vergonya davant de ser elles promotores intel.lectuals de l´infern que es desatà a la terra.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús