Ventosa i Roig, el fundador del cooperativisme modern

Per commemorar el 50è aniversari de la mort de Joan Ventosa i Roig, la cooperativa Abacus m’ha convidat a participar en un homenatge-taula rodona que li han organitzat aquest vespre a la seva seu del carrer Còrsega. Ventosa i Roig va treballar durant bona part de la seva vida en la primera línia política, seguint un compromís amb el país i amb la causa del cooperativisme.

Avel·í Artís Gener, Tísner, s’hi referia com a “bondadós savi vilanoví”. Si Macià era l’avi (de Vilanova i de Catalunya), Ventosa era el savi (de Vilanova i de Catalunya). Si els dos no van coincidir fent volar estels per les platges de Vilanova, devia ser, entre altres motius, perquè Ventosa era bastant més jove que Macià. Allà on sí coincidien, però, era a la biblioteca Víctor Balaguer, on passaven moltes hores llegint.

Molt abans que Macià el nomenés conseller Agricultura i Economia de la Generalitat, ja trobem a Ventosa i Roig adherint-se al Centre Escolar Catalanista (i lluitant per aconseguir la creació d’uns estudis universitaris catalans); treballant de periodista en diversos mitjans catalanistes… i ingressant en el moviment cooperativista, una decisió que seria clau en la seva trajectòria. El vilanoví va començar a teoritzar sobre la filosofia i els aspectes pràctics d’aquest moviment i en feu un ideal de vida, doncs va arribar a la conclusió que aquesta manera d’organitzar-se era la més justa, i que, a més, els principis ètics i econòmics en què es basava eren immortals. Tant convençut m’estava que va implicar-se a fons en la regulació i la promoció de les cooperatives no només catalanes, sinó que també, i en certa manera, internacionals. Ventosa i Roig sostenia que “l’ideal de l’obrer cooperativista no havia de ser altre que la transformació completa de la societat”. I, per tant, el seu lema sempre va ser el mateix que el d’en D’artanyan i els mosqueters: Tots per a un, un per a tots.

A finals dels anys vint i principis dels trenta del segle passat, Ventosa i Roig va tenir importants responsabilitats en el món cooperatiu català i espanyol –i això va coincidir en un dels moments més àlgids del cooperativisme a casa nostra. Concretament des de la caiguda de Primo de Rivera fins al final de la guerra civil, els diferents governs de Catalunya van confiar en l’experiència i l’honestedat dels cooperadors, van auspiciar aquesta causa i van aconseguir una de les grans fites: l’aprovació d’un codi cooperatiu. Tant és així que, quan va començar la guerra, Catalunya comptava amb més de dues-centes cooperatives, amb uns cent mil associats i podia comparar-se amb els pobles més avançats d’Europa en aquesta matèria.

Com sabem la guerra i el franquisme van malmetre bona part d’aquest teixit i, Ventosa i Roig -acusat de rebel·lió militar- va haver d’exiliar-se al Mèxic -un país que va ser especialment acollidor amb els que fugien de la repressió franquista i que va admetre sense limitació tots els fugitius de la guerra civil que s’hi volguessin instal·lar. Segurament els catalans mai no els agraïrem prou la solidaritat amb què van acollir els nostres compatriotes.

A Mèxic, i després d’uns primers temps molt magres, Ventosa i Roig va aconseguir que el contractés com a agrònom el Ministeri d’Ensenyament Mexicà, i va poder tornar a treballar en una de les seves grans passions: l’agricultura. Evidentment, i essent com era, va aconseguir fer-ho casar amb el cooperativisme. Va començar fent un reglament per a cooperatives escolars… i va acabar convertint-se en el referent del cooperativisme també a Llatinoamèrica.

Tot i que allà hi estava raonablement bé, sempre va tenir l’esperança de poder tornar a Catalunya quan les coses canviessin. “No pensava renunciar a passar una altra vetllada d’estiu a la nostra caseta de la platja contemplant les barques de llums a unes quantes milles de la costa pescant la sardina i els boquerons” deia en una carta. Malauradament el més aprop a què va arribar de Vilanova va ser a la Catalunya del Nord. En un cafè dels afores de la Guingueta explica com mirava la gent entrant i sortint de la frontera que ell no podria traspassar mai més.

Comparteix

    Comentaris

    • Fèlix Pardo

      23/11/2011 - 14:30

      Sense menystenir altres figures com Salas Anton o Pérez Baró, penso que és pot documentar que Ventosa i Roig és el gran pensador del cooperativisme a Catalunya. Ahir vaig anar al modest però intens i emotiu homenatge que se li va fer a Abacus. Vull destacar només un punt que va exposar Ignasi Faura i que em va fer pensar. Faura ens va parlar de l’acció cooperatista d’en Ventosa i Roig com un exemple de civilitat i de l’empresa cooperativa com a una institució cívica. És justament “aquest teixit que el franquisme va malmetre”, en paraules de la Clàudia Pujol, el que va permetre avançar vers un model de sistema social post capitalista. De fet, Ventosa i Roig diu clarament en molts dels seus escrits que el cooperativisme té com a fi la substitució del capitalisme. Per això mateix l’actual model social cerca la destrucció de les xarxes socials, aïllant el subjecte en la seva subjectivitat política i econòmica. Aquí radica un dels molts aspectes de la vigència del nostre pensador cooperatiu. Podeu consultar un post meu publicat al diari Ara: http://emprenem.ara.cat/aracooperatives/2011/11/22/ventosa-i-roig-un-pensador-cooperatiu/

    • josep bartres sadurni

      27/11/2011 - 18:39

      J a fa un temps volia fer 4 lletres a vostes per indicarlis que en els començaments de la revista INTERVIU va sortir una crónica que parlaba de la SIMA DE JIMANAR hon van esser morts,enterrats,afusellasts molts republicans.En dita edItorial he mirat de fer-me en algún exemplar pero en digueren que al cap de 4 o be 5 anys les publicacions es destrueixen (certament ho dubto) pero de tota manera al poder gaudir d´aqueste revista he intetntant comunicarlis ja que amb els grans profesionals que desemvolupent el treball que en arriba cada mes,`penso en podriem saber-ne més del tema.
      Sempre he estat interesat en saber-ne mes ja que per internet es té inormació pero vec que es un xic limitada.
      Crec sera bo que s´ha en trones a parlar dons sembla com un tema ja oblidat.
      Ademes PEDRO GUERRA ha dedicat una canço.

      Espero no molestarlos i ja en diran quelcom al respecte.

      Moltisimes gracies

      JOSEP

    • josep bartres sadurni

      27/11/2011 - 18:46

      NO TE RES A VEURE AMB L´ARTICLE DEL SR ROIG,PERO HE VIS QUE PER POSAR-ME AMB COMUNICACIÓ AMB VOSTES ERA L´UNICA SOLUCIO.

      UNA GRAN ABRAÇADA A CLAUDIA PUJOL,PER QUE FER UNA TASCA D´AQUESTE MAGNITUD QUE NO ES FACIL

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús