La memòria d’una maleta

Just abans que els alemanys entressin a París, Robert Capa —jueu i d’esquerres— va abandonar a corre-cuita el seu estudi fotogràfic per fugir als EUA i va deixar unes capses amb milers de negatius de la Guerra Civil Espanyola, fets per ell, per la seva companya sentimental, Gerda Taro i, per David Chim Seymour. Per intentar salvar aquest material, el col·laborador de Capa, Tchiki Weiss, va viatjar de París a Burdeus amb bicicleta i amb els negatius a la motxilla per enviar-los en algun vaixell que anés en direcció a Amèrica. Durant dècades s’havien donat per perduts, fins que el 1995 van aparèixer d’una forma tan miraculosa com rocambolesca a Ciutat de Mèxic. El 2007 el Centre Internacional de Fotografia de Nova York els va exposar i ara es poden veure al MNAC fins al 15 de gener amb el títol de “La maleta mexicana”.

Imatges de desfilades, bombardeigs, ferits, cossos a la morgue; fotografies de batalles decisives com les de Terol o el Segre, de resistència a Catalunya i a Madrid… són un testimoni gràfic excepcional de la vida al front i a les trinxeres. Al costat de retrats inèdits de Hemingway, Malraux, García Lorca o la Pasionaria, hi ha les últimes fotos de Gerda Taro, abans que fos atropellada per un tanc republicà a la batalla de Brunete.

La història és tan potent que ja té versió cinematogràfica. Les peripècies d’una maleta i els joves mexicans descendents d’exiliats republicans que en conformen el fil argumental, però, no aconsegueixen amagar la gran pregunta que hi ha al darrere: les guerres tenen un final, però quan s’acaba la postguerra? Per a totes aquelles famílies que tenen familiars desapareguts o enterrats en fosses comunes, probablement encara no han pogut passar pàgina.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús