Disseccionant la història

Fa uns dies vaig assistir a la presentació del setè volum de la col·lecció La Ciutat del Born que coordina l’historiador Albert Garcia Espuche que és una autèntica joia de la microhistòria barcelonina, com els sis anteriors i, com seran, no en tinc cap dubte, els tres següents, que ja s’estan preparant.

El volum en qüestió, titulat Medicina i farmàcia. Barcelona 1700, és una dissecció del paper del metges, dels apotecaris i dels cirurgians de finals del segle XVII i principi del XVIII. Les investigacions d’Espuche i el seu equip han permès saber, amb una gran precisió, des del nombre de professionals que es dedicaven a l’ofici de curar, els utensilis que feien servir o els barris (de Santa Maria del Mar, de Sant Pere i de la Catedral) on hi havia un ratio de cirurgians més elevat. Paradoxalment, no anessiu a buscar cap metge al carrer dels Metges!

Trobo particularment revelador el capítol dedicat a l’Hospital de la Santa Creu (avui seu de la Biblioteca de Catalunya), la principal institució assistencial del país i el seu paper clau durant la guerra de Successió, quan va convertir-se en l’hospital general de l’exèrcit a Catalunya. Durant els 39 dies que va durar el setge va donar assistència a un gran nombre de militars, miquelets, civils, presoners de guerra i desertors de l’enemic. D’entre els 1.300 registres d’entrada que s’han comptabilitzat, hi ha molts noms i cognoms que no els sonaran de res (Pau Diego, soldat natural de Seva, del Regiment de les Guàrdies Reials; el miquelet Vicenç Bertran; el soldat Joan Miró, fill de Montblanc; el miquelet de Crespià Miquel Font…) i d’altres que sí. No endebades l’hospital de la Santa Creu va registrar l’entrada –però no la sortida– del conseller en cap Rafael de Casanova.

Llegint tot això, un té la impressió que si els barcelonins van resistir tant, va ser en part, gràcies al gran nivell assistencial dels metges catalans del 1700.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús