La muntanya rebel

Jaume Grau, en Carlinades, el Far West a la catalana compara els nostres carlins amb els pellroges nord-americans. No solament perquè són uns bons coneixedors del territori i reben sobrenoms tan divertits com els cabdills indis (en lloc del Toro Assegut tenim el Tigre del Maestrat, per exemple), sinó, sobretot, perquè uns i altres tenien por que, en nom del progrés, es fes miques el seu món tradicional; que l’empenta imparable de les tres t (tren, telègraf i teler) capgirés el seu sistema de vida.

El moviment carlí, però, no s’explica només com un simple moviment de forces reaccionàries oposades als corrents liberals, amb el rerefons d’una pugna dinàstica mal resolta al tron espanyol. El moviment carlí és també la reacció davant d’un govern central, anticatalà, que amb uns impostos abusius i un sistema de lleves pervers, arruïnava l’economia domèstica de moltes famílies. De fet, en les diferents carlinades, els seus dirigents sempre demanen els drets històrics que Felip V va anular després del 1714.

En aquest sentit s’explica que quan el cabdill carlí Francesc Savalls va sortir al balcó de la casa Solà Morales, després d’apoderar-se de l’estratègica ciutat d’Olot en el transcurs de la tercera carlinada, el primer que va fer fos reclamar els furs de Catalunya. Després vindria el “Trenquin files i a engendrar carlistes“, que precedia les festes llibertines que organitzava amb les seves tropes cada vegada que ocupava una població, i que xocava amb l’esperit seminarista que els liberals atribuïen als carlins. I després vindria, també, la faceta menys amable del controvertit revolucionari: l’afusellament de tots els presoners liberals. Un retrat immillorable de Savalls en concret i dels carlins en general és el que descriu Marià Vayreda en Records de la darrera carlinada —el testament d’un món que desapareix.

En l’imaginari col·lectiu són molts els que perceben el carlisme com una relíquia de la història. Segurament perquè avui és un moviment residual que sobreviu sota el paraigua de dues ideologies oposades —la més conservadora que subscriu les consignes catòliques i la més progressista agrupada en el Partit Carlista. Però la seva poca rellevència actual no ha d’amagar que el carlisme és un esdeveniment clau per entendre  les turbulències socials, econòmiques, polítiques i militars que s’esdevingueren al nostre país.

En aquest dossier que us hem preparat, assessorat per un dels màxims experts en la matèria, l’historiador Robert Vallverdú, volíem posar en relleu precisament això, l’enorme importància que va tenir aquest moviment, la seva longevitat en el temps i la seva capacitat d’aglutinar components socials i polítics heterogenis.

Tot i que els carlins no van guanyar cap de les tres guerres que van disputar amb les forces governamentals, van ser ideològicament prou influents per ser un dels gèrmens del catalanisme conservador, iniciar junts el franquisme, i apostar finalment per un socialisme autogestionari.

 

Publicat en la secció ‘El retrovisor’ de la revista SÀPIENS 110 (novembre 2011)

Comparteix

    Comentaris

    • La Colla dels Federins

      02/11/2011 - 19:45

      Amb motiu, o excusa, de la Fira Modernista de Terrassa, que te lloc als primers diumenges de maig, una Colla de persones amants de la bullanga varem crear un grup, finalment trabucaire, per commemorar la defensa de la ciutat de Terrassa, davant de l’intent d’assalt Carlí del 22 de juliol de 1.872. Per això varem formar dos escamots: El Carlí, que intenta l’assalt de l’Ajuntament. I el Federal, que ajuda a la ciutadania de Terrassa ha rebutjar als assaltants.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús