Trapiello, entre Trajà i Trastàmara

Acabo de tornar de la presentació de l’edició del centenari d’El Pequeño Larousse Ilustrado que es feia a la biblioteca històrica de l’edifici Salvat, que és, per aquells que no hi hàgiu estat, molt similar a la portada del darrer llibre de Jaume Cabré, Jo confesso. Una biblioteca d’aquelles típiques dels pisos de l’Eixample amb pedigrí.

Reconforta saber que en un moment en què els diccionaris van a la baixa i la viquipèdia a l’alça, empreses com Larousse segueixen apostant per productes analògics de qualitat i rigor. Només a l’Amèrica Llatina tenen previst enviar-n’hi 200.000 exemplars, que aviat es diu. L’escriptor Andrés Trapiello, autor de la coberta d’El Petit Larousse juntament amb el seu fill Guillermo, s’havia preparat una presentació enginyosa sobre la importància del diccionari i sobre com, en funció del suport, les paraules diuen coses diferents.

A banda del vocabulari pròpiament dit, dels refranys i de les frases amb història, un part interessant del petit Larousse és la galeria de persones il·lustres –que, imagino, deu ser difícil de destriar, sobretot en els casos contemporanis. He consultat ràpidament, així per tafanejar, els polítics catalans: hi surten Jordi Pujol, Pasqual Maragall, però no Montilla –que només surt com a vi dolç– ni Mas –que només surt l’adverbi quantitatiu. Si que hi surten, però, tots els presidents espanyols: Zapatero –a la foto del costat d’Emiliano Zapata–, Aznar –al costat d’Azorín– i González –al costat de Góngora. Trapiello també hi apareix, entre Trajà i Trastàmara. L’articulista mateix reconeixia que d’aquí a dos mil anys, Trajà hi serà, els Trastàmara, també, però que ell… I és que cada vegada que es decideix introduir-hi un nou nom, algun ha de sortir-ne, com el principi d’Arquímedes.

Seria saludable que tots els contemporanis s’ho miressin amb el mateix relativisme que Trapiello…

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús