Arxiu del mes: agost 2011

La primera volta al món

dimarts, 30/08/2011

El 28 d’agost del 1929, aterrava a l’estat nordamericà de Nova Jersey un dels dirigibles més emblemàtics de la història, el Graf Zeppelin, després d’efectuar amb èxit la seva primera volta al món. En tan sols 21 dies havia travessat l’Atlàntic, creuat Europa (el 16 de maig havia sobrevolat Barcelona), la Sibèria i el Japó, i sobrevolat el Pacífic. La majoria dels que van anar-lo a esperar no sabien que, en realitat, aquella gesta havia començat dos mil anys enrere amb un home dins d’una banyera.

L’home en qüestió era Arquímedes que, després de molta estona ensimismat mirant l’aigua vessada al costat de la banyera, va tenir una mena revelació que el va impulsar a alçar-se precipitadament i sortir despullat pels carrers de Siracusa repetint una única paraula: Eureka!. El que havia aconseguit descobrir era el principi de flotabilitat, o sigui, que “qualsevol cos submergit en un fluïd suporta una empenta vertical cap a dalt equivalent al pes del fluïd desplaçat”.

Passaria molt temps abans que el principi d’Arquímedes fos aplicat en el vol, i concretament en els primers aparells capaços de transportar passatgers a través de l’estratosfera. I és que encara a finals dels anys vint, els riscs de viatjar en un Zeppelin eren molt elevats. Per a molts l’esperit aventurer i unes meravelloses vistes no compensaven desplaçar-se amb un globus de 100.000 metres cúbics d’hidrogen altament inflamable que podia esclatar per la mera acció de l’electricitat estàtica.

Efemèride publicada en l’aparador Història del diari Ara del 28 d’agost del 2011

Recordant Mata-Hari

dijous, 11/08/2011

El 7 d’agost del 1876 naixia a Holanda Margareta Geertruida Zelle. Filla d’un modest barreter, conegut com el baró pels seus aires de grandesa, n’heretaria l’adn megalòman. Després d’un matrimoni fracassat amb un capità de l’exèrcit colonial que portà a Margareta a viure a Indonèsia, retornà a Europa amb una nova identitat.

Es feia dir Mata-Hari (“ull de dia”) i explicava, a aquells que volien escoltar la seva història abans d’intimar-hi, que era filla d’un rajà de la Índia i que havia après a ballar danses sagrades en la pagoda de Shiva. La pell bruna i les faccions exòtiques heretades de la seva mare —d’ascendència javanesa— feien versemblant la farsa. Gràcies a la seva sensual forma de contornejar-se i de treure’s la roba mentre ballava, no li van faltar amants de rang a mitja Europa.

De fet, va ser el seu accés privilegiat a certs circuits el què va propiciar que els alemanys confiessin en ella com a informadora. A la imprudència de Mata-Hari d’introduir-se en el complex món de l’espionatge, cal afegir-hi la imprudència d’oferir els seus serveis als francesos per poder romandre al costat del seu darrer amant, el capità d’un regiment rus destinat a França.

Quan va entendre que en la guerra no hi valen els jocs de seducció, ja havia teixit la seva pròpia teranyina, que la condemnaria a morir davant d’un escamot d’afusellament al castell parisenc de Vincennes. S’explica que, fins i tot, va conquetejar amb els seus botxins. Els uniformes havien estat sempre la seva perdició.

Efemèride publicada a l’aparador història del diari Ara el 7 d’agost del 2011