La Nit de la Memòria i de la Dignitat

Per a tots aquells que no ens vàreu poder acompanyar en la 4a edició de la Nit de la Memòria, en què el Sàpiens va rebre el Premi Dignitat 2010, aquest és, més o menys, el missatge que vam voler transmetre:

“Moltes gràcies a la Comissió de la Dignitat per atorgar-nos aquest premi.

Des del primer número del Sàpiens hem procurat —com de fet no podia ser de cap altra manera— difondre la importància dels papers de Salamanca i col·laborar en la campanya cívica per al seu retorn.
Durant els primers números de la revista vam regalar una reproducció dels documents més significatius perquè els nostres lectors poguessin conèixer millor què hi havia en aquest fons confiscat després de la guerra civil per les tropes franquistes. I què hi vam trobar? Doncs, de tot: des de cartes d’amor fins a cartells del Carles Fontserè, i sobretot molta informació que els franquistes van utilitzar per tenir fitxats els catalans. O sigui, que el botí de guerra va convertir-se en un immens arxiu policial al servei de la repressió.

Si, des de fa molts anys, reclamem el retorn d’aquests documents no és per fer reviure les víctimes de les fosses comunes, ni per arreglar un buit democràtic que va durar 40 anys. Això malauradament no és possible. Si reclamem el retorn d’aquests papers és perquè són imprescindibles per reconstruir el nostre arxiu, que ve a ser la nostra història, i per tant la nostra memòria. Hi ha una frase de Napoleó que sempre he trobat molt encertada: “Un cap sense memòria, és una fortalesa sense guarnició”. I tots sabem què vol dir una fortalesa sense guarnició. Una fortalesa que pots conquerir sense resistència.

La intenció del Sàpiens no és fer propagandisme polític, ni molt menys. La nostra intenció és fer una revista d’història apassionant, creativa, rigorosa i… normal. Millor dit, com si fossim un país normal. I de la mateixa manera que estem atents als documents que es desclassifiquen en arxius d’arreu, que tenim arqueòlegs que ens mantenen informats de les excavacions i troballes en nombrosos jaciments, també considerem que és una tasca noble rescatar de l’oblit aquells que mereixen ser recordats.

Això serien, a grans trets, algunes de les nostres tasques. Però de tant en tant, des de la societat civil catalana, sorgeixen iniciatives de les quals no en podem quedar al marge, precisament perquè encara no som normals. I escoltant en Pep Cruanyes i en Toni Strubell encara es fa més evident.

Hem de tenir en compte que formem part d’un estat que no ha estat capaç d’anular oficialment la pena de mort al president Companys. Formem part d’un estat que no ha sigut capaç de retornar la major part dels Paper de Salamanca. Formem part d’un estat que té com a únic encausat pels crims franquistes l’únic jutge que ha tingut el coratge investigar-los. I encara diria més, formen part d’un estat que no ha estat ni a l’alçada  d’escoltar-nos.

I és que quan nosaltres pretenem recuperar els nostres papers, ells són els que es fan els ofesos i els espoliats. La ironia més sublim, la recordaran perfectament, va ser quan el consistori de Salamaca va canviar el nom del carrer on s’ubica l’arxiu: de calle Gibraltar va passar a anomenar-se Calle del expolio. I trobaríem molts altres exemples. Tots sabem que, per desgràcia, la Història és molt fàcil de tergivesar.

El què els deia en començar. Per al Sàpiens és un honor recollir avui aquest premi. De totes maneres, crec que el veritable premi hauria de ser per la mateixa Comissió de la Dignitat que està liderant amb molta fermesa i molta paciència el llarg camí d’un reivindicació justa i cabdal per al nostre país.

Podria desitjar llargs anys de vida a la Comissió de la Dignitat. Però és que no els hi desitjo. De fet, espero que, més aviat que tard, desaparegui. Perquè ja hagi complert tots els seus objectius, perquè ja no sigui necessària perquè som normals i perquè ningú no s’atreveixi a atemptar, mai més, contra una cosa tan sagrada com la nostra dignitat nacional”.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús