El fantasma de Pétain

El 10 de juliol del 1940 l’Assamblea Nacional Francesa abolia la constitució republicana i donava plens poders al mariscal Pétain –l’heroi francès de la IGM que acabaria condemnat a mort per traïció pel seu col·laboracionisme amb els nazis. Si Pétain s’hagués jubilat després de l’èxit de Verdun (1916), quan tenia seixanta anys, o quan va esclatar la IIGM, als vuitanta-tres, tindria escultures commemoratives des de Lille fins a Narbona i des de Brest fins a Lió. Però Pétain no va jubilar-se quan li tocava, i avui el seu nom és sinònim de polítiques reaccionàries en l’inconscient col·lectiu.

Després de la derrota de l’exèrcit francès davant de l’alemany el maig del 1940, el mariscal va jugar la carta del pacte amb Hitler per evitar mals majors i va endegar una revolució nacional amb el lema “Treball, família i pàtria”, la traslació francesa dels governs autoritaris dels generals Franco i Salazar.

Traslladada la capital del nou règim a la ciutat-balneari de Vichy, Pétain no tindria gaire temps d’anar a prendre aigües termals. Estaria massa ocupat fent de policia al servei dels invasors, deportant jueus, i intentant neutralitzar la Resistència aglutinada al voltant del seu etern rival, el general De Gaulle.

Avui, qualsevol que ho desitgi pot allotjar-se en algunes de les dependències de l’antic govern de Vichy, reconvertides en hotels, i esperar que aparegui el fantasma de Pétain; un fantasma que les esquerres veuen aparèixer quan, per exemple, Sarkozy parla dels gitanos.

Efemèride publicada en l’aparador història del diari Ara el 10 de juliol del 2011

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús