Sosté Saraiva

La consigna que corria entre els militars que van promoure el 25 d’abril a Portugal era “coratge!”. Coratge per reunir-se clandestinament i organitzar els preparatius del cop d’estat en els mesos previs; coratge per protestar contra la dictadura que ells mateixos sostenien; coratge per sortir al carrer amb els tancs sense saber si els seus superiors s’hi adheririen o hi oposarien resistència.

Però a més de ser una revolució coratjosa, com ho són totes al cap i a la fi, el cop d’estat portuguès es pot resumir amb dues imatges líriques que han donat la volta al món: els oficials revoltats posant clavells, la flor de la temporada, dins dels canons, i els lisboetes entonant el Grandôla, vila morena en assabentar-se de la rendició del dictador.

De totes maneres, la història no va finalitzar on acaba el reportatge de portada del darrer número del Sàpiens, amb la capitulació de la sinistra policia política, l’alliberament dels presos polítics de Caxias i la presa de poder del general Spínola. La transició portuguesa cap a la democràcia va viure des del 26 d’abril del 1974 i fins al 25 de novembre del 1975 un període agitadíssim amb diversos governs provisionals i diferents intents d’involució del procés revolucionari en curs (l’anomenat PREC) fins que van guanyar les opcions més conservadores. Si això ens va passar desapercebut va ser perquè va coincidir amb la malaltia i la mort de Franco. Però algun dia algú haurà d’estudiar a fons aquesta etapa interessantíssima.

Després d’aquest agitat procés i de les convulsions que el van seguir, el guionista, actor i director de la Revolució dels Clavells, Otelo Saraiva de Carvalho, va ser acusat de terrorisme i se l’empresonà preventivament durant… cinc anys! Però ell, amb paciència de Job, es dedià a desmuntar totes i cadascuna de les acusacions. Un cop rehabilitada la seva imatge, va negar-se a acceptar el faixí i la Gran Creu de l’Orde de la Llibertat amb què se’l volgué condecorar —de fet, ambdues distincions encara el deuen estar esperant al Palau Presidencial de Belém. Actualment viu retirat en un pis modest d’un barri de classe mitjana als afores de Lisboa.

L’escriptor Lluís Busquets i Grabulosa, que ja havia tingut contacte amb Saraiva arran de la seva última novel·la, Albada a Lisboa (Ara Llibres, 2011), l’ha entrevistat llargament per a Sàpiens i ha aconseguit que ens expliqués, amb un detall que fins ara no coneixíem, com va viure el dia més clau de la història contemporània de Portugal i com el van afectar els intents posteriors d’apartar-lo del poder. Aquesta segona part de l’entrevista la podreu llegir sencera entrant al nostre web www.sapiens.cat.

Sosté Saraiva que, tot i que la revolució popular portuguesa va acabar essent una revolució burgesa, no dubtaria ni un moment a tornar a orquestrar-la.

Publicat a la secció El retrovisor del número 105 del Sàpiens

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús