El profeta Pedrolo

El 26 de juny del 1990 ens deixava l’escriptor català Manuel de Pedrolo. No havia pogut veure la Catalunya independent que anhelava —“moriré com un estrany a casa meva”—, però sí que ens deixava un llegat literari impressionant en tots els gèneres: caldrien centenars d’hores de lectura per apreciar-lo de veritat.

Pedrolo havia començat fent de negre literari en l’editorial de Ferran Canyameras; una activitat que combinava amb la de detectiu privat. Si les traduccions sense firmar li havien permès conèixer els grans novel·listes americans i francesos del moment, fer seguiments a presumptes infidels li havien aguditzat la seva percepció psicològica i l’havien fet interessar per la novel·la negra. D’aquí que fos el director de la col·lecció La Cua de Palla.

Una constant en la seva obra, a banda de descriure la complexitat de la naturalesa humana, és l’alliberament de la dona. Un bon exemple és l’Alba, l’heroïna de catorze anys de Mecanoscrit del segon origen, que lluita per tirar endavant la civilització. Una novel·la apocalíptica que entroncaria amb fenòmens literaris recents (La carretera de McCarthy o Fin de Monteagudo) i, probablement, futurs.

La imminència del 2012, data en què alguns corrents han predit com a la fi del món, és una efemèride que no deixaran d’aprofitar els escriptors que coquetegen amb la ciència-ficció. Si Pedrolo fos viu, segur que ja estaria substituint els plats voladors del Mecanoscrit, per un holocaust nuclear o potser…

Efemèride publicada a l’aparador història del diari Ara el 26 de juny del 2011

Comparteix

    Comentaris

    • Salva

      02/07/2011 - 11:35

      Bon article senyora Pujol. Vostè posa el dit a la nafra. La gran pregunta és perquè Pedrolo ha estat bandejat? A qui feia por?

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús