Dubtes raonables sobre el cas Irurita

A mesura que s’acosta la data en què el Vaticà ha de decidir si tira endavant la causa de la beatificació de Manuel lrurita, el bisbe de Barcelona suposadament afusellat la nit del 3 de desembre del 1936, van apareixent proves, cada vegada més concloents, que abonen la teoria dels que estan convençuts que Irurita va sobreviure a la guerra civil emparat pels anarquistes a canvi de diners i que el cos que va ser enterrat, amb tota la pompa a la catedral de Barcelona el desembre del 1943, és el del seu nebot, Marcos Goñi.

Són nombrosos els dubtes raonables al voltant de la mort del bisbe que posen en entredit la versió oficial del franquisme. Si Irurita va ser realment assassinat el desembre del 1936, per què un any més tard Franco i la Santa Seu negociaven el seu alliberament amb les autoritats republicanes? Per què un certificat del Comitè Internacional de la Creu Roja del juny del 1937 inclou Irurita en la llista de detinguts del castell de Montjuïc? Per què durant el 1938 un dels temes que es debat a la Conferència Metropolitana –el precedent de la Conferència Episcopal– és l’intercanvi d’Irurita per altres presoners? Per quin motiu haurien de mentir els diversos feligresos que afirmaven que s’havien topat fortuïtament amb ell davant del Palau Episcopal el 28 de gener del 1939? Per què ni els familiars d’Irurita ni els de Goñi no van reconèixer mai els cossos? Per què hi ha hagut contradiccions forenses en les anàlisis d’ADN?

La compilació dels documents feta pel pare Antoni Sospedra per a la causa de beatificació i altres documents localitzats pels historiadors Hilari Raguer i Joan Bada, i als quals ha tingut accés Sàpiens, semblen corroborar la tesi que Irurita no va ser cap màrtir de la guerra civil i que algunes autoritats del moment van encobrir l’engany.

Constatació que ens conduiria a la pregunta següent: si una vegada finalitzada la guerra civil Irurita encara era viu, per què va renunciar a presidir l’Església de Barcelona? La hipòtesi més versemblant és que si realment es va salvar a canvi de diners enmig d’unes circumstàncies tan colpidores per al clergat de la seva diòcesi i per a la família que el va amagar, l’autoritat per tornar a exercir de ministre de Déu havia quedat molt minvada.

A l’actual jerarquia de l’arquebisbat de Barcelona li resulta molt incòmode el cas Irurita. Bona part de l’Església catalana considera que Ricard Maria Carles no hauria d’haver reobert el procés de beatificació l’any 1993 i encara menys haver enviat les proves al Vaticà -quan ja se sabia el tema dels testimonis. Probablement, la Congregació dels Sants de Roma acabarà arxivant l’expedient. Però no se sap mai.

De moment, cada 3 de desembre a la cripta de la catedral de Barcelona un grup ultracatòlic organitza una missa per l’ànima del bisbe Irurita.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús