Bitllet d’anada i tornada a l’Everest

El 29 de maig del 1953 l’apinista neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay aconseguien coronar el cim de l’Everest (8.848 m). Era la culminació d’una proesa que ja havien intentat expedicions anteriors, com la de Mallory i Irvine l’any 1924.

Per als tibetans, una expedició d’aquestes característiques sempre aixecava certes suspicàcies: temien que, rere els alpinistes, vinguessin els colonitzadors. Per a ells era incomprensible que un grup d’europeus estigués disposat a jugar-se la vida enmig de glaceres traïdores, tempestes huracanades i allaus sovintejats per arribar a un lloc on hi havia res. Ni tan sols aire. De fet, l’oxígen se l’enduien embotellat des de casa. Primer, els tibetans ho consideraven una ofensa, però després de comprovar que quan respiraven l’aire anglès els desapareixien les nàusees i l’abatiment, no li van fer escarafalls.

Des que Hillary, assegurat per Tenzig, va superar l’últim tram final, una roca de quinze metres d’una gran dificultat tècnica, amb els grampons clavats al gel i un inquietant abisme als peus, les ascencions han anat perdent en romanticisme i guanyant en comoditats. En els campaments base de les expedicions comercials, un pot trobar-se amb una barra de bar, una pantalla de plasma i, fins i tot, una sauna. Tothom que tingui una certa forma física i pagui unes quantes desenes de milers d’euros pot aconseguir un bitllet d’anada (i esperem que de tornada) al cim més alt del món.

Efemèride publicada en l’aparador història del diari Ara el 29 de maig del 2011

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús