Churchill anuncia la fi de la Segona Guerra Mundial

En el mateix balcó del Buckingham Palace on el príncep Guillem i Kate Middelton es besaven fa uns dies, Churchill va anunciar, amb la seva veu aspra, vibrant i trencada pels cigars, el final de la IIGM. Tot seguit, amb els dits fent el signe de la victòria, va entonar el Land of Hope and Glory, la cançó patriòtica composta en motiu de la coronació del rei Eduard VII i convertida després en l’himne del Partit Conservador.

Per a la multitud enfervorida, el primer ministre britànic havia estat el gran artífex de la victòria aliada. Li elogiaven, sobretot, la fermesa d’haver plantat cara a l’Alemanya nazi tot rebutjant el pacte amb Hitler. Els seus discursos radiats durant els bombardejos alemanys sobre Londres, en els quals comminava la població a resistir i posava com a exemple el coratge dels barcelonins, l’havien fet molt popular. És clar que la intervenció més reverenciada seria aquella que oferia “Sang, esforç, llàgrimes i suor” fins a la victòria final.

Probablement Churchill no seria el polític més ben valorat de la història d’Anglaterra si hagués governat en temps de calma, però la valentia de l’indomable Sir va convertir-lo en l’home adequat en el moment oportú. Una enquesta feta entre els adolescents britànics ha posat de manifest que un de cada quatre joves creu que Churchill és un personatge de ficció. No estan acostumats a polítics tan talentosos, capaços de guanyar Hitler i el premi Nobel de Literatura, al mateix temps.

Efemèride publicada al diari Ara el 8 de maig del 2011

Comparteix

    Comentaris

    • Francesc Xavier

      09/05/2011 - 23:31

      Una petita puntuació. Land of hope ang glory acompanyada de la melodia Pompa i circumstància d’Edwar Elgar, es creà per la coronació del Rei Eduard VII, fill de la reina Victòria i avi de l’actual reina Elisabeth II

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús