Quan els pagesos van dir prou!

Vaig néixer a deu quilòmetres escassos del mas on va créixer el cabdill de la primera guerra Remença. Vaig aprendre a anar en bicicleta al pla garrotxí de les Preses, a tocar de la imponent casa dels Verntallat. El primer treball d’història d’EGB que ens van encomanar va ser, precisament, sobre els pagesos de remença i els maleïts mals usos. I una de les primeres excursions que recordo és l’agradable pujada fins al castell d’Hostoles, el quarter general remença, just abans d’asseure’m a l’ombra d’un vern i arrencar-ne unes quantes fulles —molt apreciades per als peus adolorits.

Com que tendim a idealitzar els records d’infància i de joventut, no puc negar que sempre he tingut simpatia per aquesta causa, fins i tot abans de ser plenament conscient de la importància que va tenir. En primer lloc, els camperols catalans organitzats van exemplificar una societat avançada que lluitava per la seva dignitat. Tot i que, certament, no es va aconseguir liquidar el sistema feudal, amb la sentència arbitral sí que es va establir el dret de remissió dels mals usos a canvi d’un pagament —un reconeixement que, en altres indrets del món, arribaria molt temps després. I, en segon lloc, hem de tenir en compte que si en el segle XVIII el camp català va ser pioner a dur a terme una gran transformació agrícola va ser, en bona part, perquè els pagesos remences ja havien començat a adobar el terreny dos-cents anys abans.

En les revoltes pageses del segle XV, com en altres episodis de la història, s’entrellacen dues figures contraposades, la del cabdill moderat Francesc de Verntallat i la del radical Pere Joan Sala, protagonistes principals de la primera i la segona guerra Remença. L’un, després d’anys de fer punteria amb la ballesta pels boscos garrotxins, optarà per encetar la via de la negociació i serà un dels signants de Guadalupe. L’altre, que no deixarà mai les armes, acabarà amb el cap penjat al Portal Nou de Barcelona.

Aquests dos finals tan dispars continuen suscitant polèmica entre els historiadors, de la mateixa manera, i salvant les distàncies, que continuen aixecant passions contraposades parelles com Cambó i Macià o Martin Luther King i Malcolm X.

Us convidem a entrar a Sapiens.cat i expressar la vostra opinió sobre les conseqüències del conflicte remença, que els historiadors Àngel Casals i Valentí Gual desgranen en una entrevista, i a llegir la transcripció completa d’un document inèdit, localitzat per l’historiador Ramon Sarobe a l’Arxiu Històric de la Ciutat, sobre la host que el 22 de març del 1485 va sortir de Barcelona per anar a lluitar contra els remences i que tindria unes conseqüències tan tràgiques per a Pere Joan Sala.

Text publicat a la secció Retrovisor de la revista Sàpiens número 103

Comparteix

    Comentaris

    • Salomó

      02/05/2011 - 21:00

      Molt bé Pujol. En aquest text t’has lluït.Continua així, noia, que tens un gran futur per davant des de la direcció d’una de les millors revsites d’Europa.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús