Arxiu del dimecres, 23/03/2011

Ubach de Montserrat, l’Indiana Jones català

dimecres, 23/03/2011

“Què hi fa una mòmia egípcia al Museu de Montserrat?” Aquesta va ser la pregunta que es va fer Martí Gironell quan, fa un parell d’anys i per atzar, va llegir la notícia al diari que s’estava restaurant la mòmia del monestir. La seva faceta de periodista el va dur a esbrinar immediatament la resposta, i la d’escriptor, a relatar, en el llibre L’arqueòleg, les aventures del monjo que la hi va portar: Bonaventura Ubach.

Dissabte passat, Gironell i el pare Pius R. Tragan van tenir l’amabilitat d’oferir als lectors de la nostra revista, i també als de Descobrir Catalunya, una visita guiada pel Museu de Montserrat. Poques de les persones que visiten la notable col·lecció de pintura (Monet, Caravaggio, Degas, Rusiñol, Casas, Picasso, Vayreda…) saben que sota el subsòl de la basílica on s’entona el Virolai i on La Moreneta congrega els pelegrins, hi ha un soterrani arqueològic gairebé secret del qual va ser artífex el pare Ubach.

Al més pur estil Indiana Jones, però sense el barret i el fuet, Ubach de Montserrat va dedicar-se, en les primeres dècades del segle XX, a resseguir els escenaris de les Sagrades Escriptures per elaborar l’edició catalana de la Bíblia. Dels seus viatges per Babilònia, Mesopotàmia o Egipte va recol·lectar nombrosos dels objectes arqueològics que s’hi exposen: màscares, papirs, instruments musicals, terracotes… i, és clar, la mòmia –la va fer passar per la duana com un bacallà sec.

La visita al Museu Bíblic està organitzada com un viatge que comença a Ur, la pàtria d’Abraham, segueix per Egipte i, finalment, acaba a la terra promesa, on hi ha una maqueta del temple de Jerusalem. En una de les sales s’hi exhibeixen alguns dels animals dissecats –la reminiscència amb el Museu Darder és inevitable– que apareixen en les paràboles o en les plagues bíbliques. “Oi que en un dels passatges de la Bíblia s’afirma que un peix volia menjar-se el peu de Tobies?”, ens explicava el pare Pius amb el somriure còmplice d’en Martí. “Ho trobàveu poc realista? Doncs el pare Ubach va endur-se un immens silur per demostrar que, donades les dimensions dels peixos que hi havia al mar Roig, era possible.”

L’intrèpid monjo, fins i tot, podria haver trobat la resposta per al mannà, l’aliment que Déu donà al poble d’Israel perquè resistís la travessa del desert. Segons ell, i després de consultar diversos manuals botànics, el mannà era el fruit d’una planta: el freixe de flor o tamariu. I, és clar, al Museu Bíblic també n’hi ha un grapat que va recol·lectar dins un gerro.

El dubte que ens queda és si Ubach era un incrèdul que, com sant Tomàs, necessitava verificar tots els passatges de les Sagrades Escriptures, o si pressuposava que els incrèduls serien els altres i volia anticipar-se als que titllarien la Bíblia de “relat inversemblant”.

Allò que és segur és que Ubach era una persona curiosa, entusiasta, perseverant… i una mica pillastre! Cal no oblidar que se les va enginyar per comprar peces de gran valor amb l’escassa bossa d’un monjo.

Vídeo i galeria d’imatges sobre la visita guiada al Museu Bíblic de Montserrat