Sosté Hessel

Ahir va arribar-me a les mans un exemplar Indigneu-vos! d’Stéphane Hessel, i me’l vaig llegir d’una tirada en el viatge amb metro des de l’estació de Pompeu Fabra fins a la de Sagrada Família. No és que la meva velocitat lectora sigui superior a la de la mitjana, sinó que el llibre només té cinquanta pàgines. Suficients, però, per deixar-nos clar el missatge que ens vol transmetre: sumem-nos a la insurrecció no violenta.

El llibre està essent un best-seller a França –ja du un milió i mig d’exemplars venuts– i ja l’han començat a traduir a diverses llengües, entre les quals, el català (Destino). La força de l’al·legat, el seu mòdic preu (5 euros), la personalitat del seu autor i l’oportunitat del moment han contribuit, amb tota seguretat, a fer que sigui l’èxit literari.

I és que si alguna cosa té un diplomàtic i activista com Hessel és autoritat moral per donar-nos alguns consells. Membre de la Resistència francesa,  supervivent de diversos camps de concentració nazis, i activista a favor dels més oprimits en nombrosos conflictes, Hessel és l’únic redactor encara viu dels dotze que van signar la Declaració Universal dels Drets Humans el desembre del 1948.

“La seva eterna sort”, de la qual ens parla en el llibre, deu haver contribuït a fer que li publiquessin el pamflet poc abans de l’inici de les revoltes al món àrab. La temàtica no pot ser més escaient. És una invitació a indignar-se per les coses que no es poden tolerar; a buscar una causa i comprometre-s’hi. És, en definitiva, un antídot contra la indiferència i l’apatia. “Si una minoria activa s’aixeca, tindrem el llevat perquè la massa creixi”, sosté Hessel. Les seves paraules sembla que hagin servit d’exemple per a totes les revolucions que hi ha actualment al món àrab, des de Tunísia fins a Egipte, passant pel Iemen, Bahrain o Líbia.

Per a Hessel, “la indignació neix de la voluntat de compromís amb la història”. Ell admet que, a la seva època –té noranta-tres anys– les raons per indignar-se eren més evidents que les actuals, almenys a Occident. La lluita contra el feixisme i el nazisme era clara; igual que després ho va ser la lluita contra el totalitarisme estalinista. Però ens adverteix que, en l’última dècada, concretament des dels atemptats de l’11-S i les seves conseqüències, està observant un retrocés en l’àmbit dels drets humans.

Amb tot, Hessel vol transmetre’ns un missatge optimista, de no perdre mai l’esperança. Ens diu que tot el desitjable és possible i que, en el món actual, hi ha els mecanismes per fer realitat alguns dels nostres somnis.

Aquesta darrera cita no és de Hessel, sinó d’Amin Maalouf, però no compto que l’escriptor i diplomàtic francès tingués cap inconvenient a subscriure-la.

Comparteix

    Comentaris

    • Artur

      17/03/2011 - 9:58

      Ostres! Precisament ahir vaig descobrir un llibre molt similar titulat “Delito de Silencio” de Federico Mayor Zaragoza, ex-director General de la UNESCO. S’hi denuncia la falta de reacció davant del retrocés que vimi en matèria de drets humans i socials.

    • BSOlot

      05/04/2011 - 13:10

      Hi ha una edició digital en català a la Biblioteca Social d’Olot:

      http://www.bsolot.info/indigneu-vos

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús