Ermessenda, entre Cleòpatra i Isabel la Catòlica

D’aquí a uns dies s’estrenarà la minisèrie de TV3 sobre Ermessenda de Carcassona, probablement la dona que més poder ha tingut en la nostra història. Filla de Roger I de Carcassona i Adelaida de Melgueil, des del seu casament amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona, de seguida es va veure que no seria una primera dama de les de “fer bonic”. Va participar amb el seu espòs en totes les activitats de govern i, traspassat el comte, va convertir-se en regent tot esperant la majoria d’edat del primogènit, Berenguer Ramon I. No va ser una regència fàcil: d’una banda hi havia la tensió entre els comtes catalans i la noblesa i, de l’altra, el front permanentment obert amb els musulmans. Després de la mort del seu fill, Ermessenda tornaria a ser regent fins que governés el seu nét, Ramon Berenguer I, i seguiria essent influent fins a la seva mort al 1058 a Sant Quirze de Besora.

Ermessenda és una icona en la nostra història de la mateixa manera que Cleòpatra ho és a Egipte, Joana d’Arc a França, Elisabet I a Anglaterra o Isabel la Catòlica a l’Estat espanyol. Mentre la reina d’Egipte no va dubtar a utilitzar els seus encants i les seves habilitats per seduir primer Juli Cèsar i després Marc Antoni i poder mantenir durant unes dècades la independència del seu país, Joana d’Arc va prendre part en la Guerra dels Cent Anys i va comandar amb encert un exèrcit de cinc mil homes contra els anglesos. Mentre en el regnat d’Elisabet I es van posar les bases materials de l’expansió econòmica i de la creació de l’imperi colonial anglès –i de passada es va vèncer l’armada teòricament invencible de Felip II–, Isabel I és qui va fer possible, gràcies al seu suport econòmic, el descobriment d’Amèrica. Que construís el seu poder sobre les despulles de les minories jueva i morisca i que donés carta blanca a la Santa Inquisició, seria la cara més fosca d’un dona tan catòlica com intransigent.

Comparteix

    Comentaris

    • jordi

      09/03/2011 - 12:13

      A Sant Quirze hi té un a plaça dedicada.

    • Joaquim

      09/03/2011 - 15:56

      Amb lo bonic que és el nom d’Ermessenda i ja no es posa!

    • Lluís

      09/03/2011 - 18:48

      Jo crec que, tot i que les comparacions no son mai bones, Ermessenda es més semblant tant per història com per la época a Elionor d’Aquitánia.

    • Oriol

      10/03/2011 - 0:17

      Encara amb la cançoneta que Isabel de Castella va finançar l’expedició americana? Francament pensava que ho teníem superat, i la usurpadora i falsificadora de butlles papals deixava de constar en aquesta història

    • Raquel

      10/03/2011 - 10:26

      Oriol, jo el que creia és que per fi s’havia superat l’efervescència de les tesis bilbenyistes… basades en un seguit de suposicions indemostrables moltes de les quals freguen el ridícul més espantós

    • francesc Priorat

      11/03/2011 - 17:41

      Raquel demostra el que estas deien

    • Salomó

      12/03/2011 - 12:41

      Snse ànim de polemitzar, vaig creure una temporada que això que deia el Bilbeny de Colom podia ser versemblant. Però després van venir Cervantes, Santa Teresa de Àvila, Garcilaso de la Vega, Hernan Cortés, Marco Poloo el comte duc d’Olivares. Realment, el ridículés espantós i el descrèdit per a Catalunya enorme. Per culpa d’aquests personatges arreu se’n riuen de nosaltres. Prou tonteries, per favor!

    • david

      12/03/2011 - 13:38

      M’agrada que diguis que va morir a Sant Quirze de Besora i no al castell de Besora com diuen algunes fonts.
      va morir en una casa pròxima a l’esglesia.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús