Arxiu del dimecres, 9/03/2011

Ermessenda, entre Cleòpatra i Isabel la Catòlica

dimecres, 9/03/2011

D’aquí a uns dies s’estrenarà la minisèrie de TV3 sobre Ermessenda de Carcassona, probablement la dona que més poder ha tingut en la nostra història. Filla de Roger I de Carcassona i Adelaida de Melgueil, des del seu casament amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona, de seguida es va veure que no seria una primera dama de les de “fer bonic”. Va participar amb el seu espòs en totes les activitats de govern i, traspassat el comte, va convertir-se en regent tot esperant la majoria d’edat del primogènit, Berenguer Ramon I. No va ser una regència fàcil: d’una banda hi havia la tensió entre els comtes catalans i la noblesa i, de l’altra, el front permanentment obert amb els musulmans. Després de la mort del seu fill, Ermessenda tornaria a ser regent fins que governés el seu nét, Ramon Berenguer I, i seguiria essent influent fins a la seva mort al 1058 a Sant Quirze de Besora.

Ermessenda és una icona en la nostra història de la mateixa manera que Cleòpatra ho és a Egipte, Joana d’Arc a França, Elisabet I a Anglaterra o Isabel la Catòlica a l’Estat espanyol. Mentre la reina d’Egipte no va dubtar a utilitzar els seus encants i les seves habilitats per seduir primer Juli Cèsar i després Marc Antoni i poder mantenir durant unes dècades la independència del seu país, Joana d’Arc va prendre part en la Guerra dels Cent Anys i va comandar amb encert un exèrcit de cinc mil homes contra els anglesos. Mentre en el regnat d’Elisabet I es van posar les bases materials de l’expansió econòmica i de la creació de l’imperi colonial anglès –i de passada es va vèncer l’armada teòricament invencible de Felip II–, Isabel I és qui va fer possible, gràcies al seu suport econòmic, el descobriment d’Amèrica. Que construís el seu poder sobre les despulles de les minories jueva i morisca i que donés carta blanca a la Santa Inquisició, seria la cara més fosca d’un dona tan catòlica com intransigent.