La fortalesa més gran d’Europa

Alguns el coneixen per haver-hi estat destinats a fer el servei militar; d’altres, sobretot els figuerencs, per anar-hi a fer una passejada després d’un àpat copiós. Pocs, però, en saben la història. I és que el castell de Sant Ferran, tot i ser la fortalesa més gran d’Europa, és també un gran desconegut. El president de la Fundació Les Fortaleses Catalanes, Joan Manuel Alfaro, que ens fa una visita guiada per una part dels 320.000 metres quadrats de la fortalesa (no, no és cap error de picatge!), ens comenta que “si aquesta fortalesa estigués a un altre país, ja s’hauria reconvertit en un gran parc temàtic de l’exèrcit”, però aquí topem amb el prejudici que és patrimoni militar i, per tant, “un monument de segona categoria”.

Em miro a Alfaro i penso que potser té raó. Que, probablement, l’origen del castell, com a desencadenant del tractat dels Pirineus, pel fet que hi hagi onejat un parell de cops la bandera francesa, o pel fet que hi complís condemna el tinent coronel Tejero, no deuen haver estat una bona carta de presentació per trobar complicitats. També penso que el nostre país, tan orgullós del seu passat medieval, de vegades sofreix amnèsia col·lectiva en abordar moments menys gloriosos.

En qualsevol cas, pocs castells com el de Sant Ferran han viscut de tan aprop la història moderna del país. Després de veure’s implicat en tres conflictes bèl·lics (Guerra Gran, la guerra del Francès i els Cent Mil Fills de Sants Lluís), a la primeria del segle XX va convertir-se en una presó i al febrer del 1939 va dur-s’hi a terme l’última reunió de les Corts de la República.

Com a patrimoni monumental, el seu valor és igualment innegable. A més de l’impressionant pati d’armes, els baluards, les cavallerisses i l’arsenal, si el visiteu tindreu l’oportunitat de fer un recorregut amb 4 x 4 pel fossat de la fortalesa o de navegar a bord d’una Zodiac per les cisternes de la fortalesa. La fórmula de fer-lo atractiu per al turisme ja s’ha trobat; el debat sobre els usos del castell segueix obert.

Esporàdicament, alguns directors l’han fet servir com a escenari cinematogràfic. Per tant, no us estranyeu si reconeixeu l’emblemàtic castell en veure Tirant lo Blanc o Els fills perduts, El perfum o Lisístrata.

Comparteix

    Comentaris

    • anabel

      17/02/2011 - 22:46

      just l´altre dia pensava en visitar-lo un dia….

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús