L’exèrcit en l’ADN dels estats

“Què va ser primer, l’Exèrcit o l’Estat?”. Aquesta va ser la provocadora pregunta a partir de la qual l’historiador Àngel Casals va articular la primera conferència del curs “La guerra en la Catalunya medieval i moderna” que Sàpiens coorganitza amb la Universitat de Barcelona. Vincular el fet militar a la construcció de les societats i dels estats és un denominador comú de bona part de la historiografia europea, però no estic segura que al nostre país s’hagi donat a la història militar la importància que mereix.

Escoltant l’explicació de Casals de com els exèrcits de l’època medieval estaven formats per amics del rei, i com no va ser fins després de la guerra dels Cent Anys que els països van veure la necessitat de tenir tropes permanents i professionalitzades –precisament perquè aquella guerra, en lloc de durar tres mesos, va durar 100 anys!– vaig constatar novament fins a quin punt el fet militar està en l’ADN de les societats. Va ser per pagar aquestes tropes permanents que els monarques van començar a cobrar impostos; va ser per construir l’armament cada vegada més sofisticat que va anar creixent l’activitat industrial.

De la mateixa manera, es van instaurar monarquies absolutistes en els països on hi havia un exèrcit permanent, i van aparèixer els primers parlaments democràtics (Gran Bretanya i Holanda) en els països on no hi havia exèrcits de terra propis.

Comparteix

    Comentaris

    • David Manzanera

      28/01/2011 - 5:47

      Interessant conferència la de l’Enric, evidentment la formació d’un exèrcit poderós era part de oculta d’aquest creixement industrial, però també el fet que s’acabava l’espai per treballar la terra i es començava a buscar certes comoditats i una feina no tan dura com la agricultura, tot i que entenem que industria a l’època medieval era mineria i fargues…. Per tant no tant dura entre cometes….

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús