Fins sempre, capità Cardona

Gabriel Cardona va arribar a la redacció del Sàpiens deu minuts abans de l’hora que havíem quedat. “És que trobo de mala educació fer tard. No creus que els que arriben permanentment tard menystenen el temps dels altres?”, em va dir mentre fèiem una encaixada. No hi podia estar més d’acord. La puntualitat va ser la primera d’un seguit de virtuts que vaig descobrir en aquell exmilitar i historiador, que era capità d’infanteria la nit del 23-F, i a qui volíem entrevistar per al reportatge que estàvem preparant sobre l’intent de cop d’estat.

Després d’ensenyar-li la redacció, la Sònia i jo vam conduir-lo en una de les sales de reunions i vam estar parlant llargament sobre els seus records la nit del 23-F; sobre els motius dels colpistes; sobre Tejero, Milans i Armada.També vam convènce’l perquè posés nom als militars involucionistes i demòcrates de la seva caserna de Sant Boi al llarg d’una nit en què molts no van estar a l’alçada de les circumstàncies. Mentre anava desgranant les seves vivències, vaig poder entreveure altres virtuts de Cardona: la seva capacitat d’iniciativa, la seva gran influència sobre la resta d’oficials i, és clar, el seu coratge. No s’ha d’oblidar que la seva oposició al franquisme dins l’exèrcit el va portar a ser un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica. Si el cop hagués triomfat, Cardona presumiblement hauria estat afusellat.

La veritat és que jo m’hagués passat tot el matí parlant amb el capità Cardona -em passa sempre que entrevisto persones que tenen coses a dir, sovint per exasperació dels propis entrevistats-, però després de dues hores llargues, teníem material suficient. El darrer contacte que hi vaig tenir va ser el dia abans de la fatal caiguda: li havia enviat un pdf del reportatge i em va trucar per felicitar-nos perquè estava molt content del resultat i ja vam començar a esbossar nous articles per al 2011. Cinquena virtut: era agraït. I sisena: era apassionat.

La mort és sempre inoportuna: un no pot veure publicat el seu últim llibre (en el cas d’en Gabriel, Las torres del honor), no pot veure casat en seu fill, no pot conèixer els seus néts o bésnets, no pot fer aquell viatge que sempre havia volgut, no pot tornar a veure aquell somriure o aquella mirada còmplice…

El vaig conèixer tard, capità, però em va agradar conèixe’l. Al Sàpiens el trobarem a faltar!

Comparteix

    Comentaris

    • xavier cateura i valls

      07/01/2011 - 11:39

      Vaig viure el naixement de l’UMD, els seus primer actes, els seus primers escrits, clandestins.
      Recordo els seus noms, a banda del d’en Cardona, l’Otero, el comandant Juli Busquets, amb qui vaig coincidir en un viatge, just l’estiu després del 23-F, a Cuba i a Nicaragua.
      Crec que no s’ha fet justícia a aquells uniformats antifranquistes. També a l’UMD se li ha d’aplicar la Memòria Històrica. S’hi van jugar molt personalment i professional. També ells van lluitar per un país amb democràcia, des de dins d’un exèrcit d’origen faixista.

    • Carmel

      09/01/2011 - 13:53

      Bon comentari. Espero la sortida del rpoper Sàpiens amb ganes. Hes estat admirador del Gabriel Cardona, tant per la seva actitud democràtica com des del punt de vista de l’historiador rigorós.

    • Josep Segura Cardona

      12/01/2011 - 15:33

      Bon comentari, el meu record per el apasionat , valent i rigoros Grabiel Cardona.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús