Les dues cares dels catalans a Cuba

Tot i que durant molt temps ha estat un tema més aviat tabú en la nostra historiografia, la veritat és que, en les primeres dècades del segle XIX, els catalans van prendre el relleu dels nord-americans en el tràfic d’esclaus a Cuba i, de seguida, van demostrar ser molt bons en aquest negoci.

D’una banda, els afavoria una sòlida tradició marinera, i de l’altra, el fet de disposar d’una bona indústria d’aiguardents —un producte essencial per intercanviar per esclaus a les costes d’Àfrica. Entre els anys 1800 i 1820 hi havia registrades a l’Havana fins a setanta-sis firmes comercials dedicades al tràfic, la majoria en mans de catalans, i en aquest període es van arribar a transportar més de trenta mil esclaus.

No era estrany llegir en la premsa barcelonina de l’època anuncis de la venda d’esclaus. I és que fins al 1820, amb la croada abolicionista britànica, va tractar-se d’una activitat més del tràfic mercantil. Quan va deixar de ser legal, nombrosos negrers catalans (Panxo Martí, Salvador Samà, Josep Baró, Antoni López, el marquès de Comillas…) no van voler renunciar a un negoci tan lucratiu i van continuar enviant-hi esclaus unes quantes dècades més. El darrer vaixell negrer documentat que va arribar a Cuba va ser el de Panxo Martí el 1865. Però durant anys hi va haver rumors de més vaixells.

No s’ha d’oblidar que, fins a l’últim moment, els principals poders econòmics catalans van defensar l’esclavatge. L’any 1871 es va constituir a Barcelona la Lliga Nacional Antiabolicionista. Els seus promotors eren Joan Güell i el marquès de Comillas, amb el suport del Col·legi d’Advocats, l’Institut Català de Sant Isidre, el Foment del Treball Nacional, l’Institut Industrial de Catalunya, la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i el Seminari Conciliar.

Davant d’aquesta postura, el catalanisme polític va ser força més crític tant amb l’esclavatge com amb la guerra i, després d’uns titubejos, va defensar la necessitat d’aconseguir la pau negociant amb els insurrectes una autonomia per a l’illa. Per a molts catalanistes, l’autonomia cubana podia convertir-se en un precedent per a les seves aspiracions nacionals.

Un capítol força oblidat d’aquesta història és el dels catalans que van lluitar a favor de la independència de Cuba. Alguns van desertar de les files espanyoles i van donar suport als soldats criolls. D’altres van estar des del primer moment a favor dels insurgents cubans. És el cas de Ramon i Joan Arnau, d’Emili Barcardí i, sobretot, de Josep Miró i Argenter. Aquest militar i escriptor sitgetà es va convertir en l’home de confiança del líder independentista mambí Antonio Maceo i van fer junts tota la campanya d’Occident. Les seves Crónicas de guerra, escrites uns anys després del conflicte, constitueixen un valuós compendi de les accions militars de la guerra de Cuba.

Comparteix

    Comentaris

    • Tweets that mention Les dues cares dels catalans a Cuba – Sapiens.cat — Topsy.com

      29/12/2010 - 18:32

      […] This post was mentioned on Twitter by David Collantes. David Collantes said: RT @sapienscat: La Clàudia Pujol t'explica un tema tabú de la nostra història: les dues cares dels catalans a Cuba http://ow.ly/3vHT7 […]

    • Penúltimos Días

      02/01/2011 - 10:41

      […] Pujol, en Sapiens, comenta sobre “Las dos caras de los catalanes en […]

    • Francisco Puñal Suárez

      03/01/2011 - 8:06

      Hola Claudia, ante todo te deseo muchas cosas buenas para el año que comienza.
      Me ha gustado mucho tu artículo “Las dos caras de los catalanes en Cuba”, porque me demuestra tu sentido justiciero de la historia y de cómo abordas un tema como la esclavitud de los negros con un punto de vista nuevo y real. Los catalanes en la isla lo veían como un negocio más, no importa todo lo inmoral, injusto y cruel que hubiera detrás de ello. La pela es la pela.
      Por favor, me interesa tu libro La guerra de Cuba, ¿dónde puedo adquirirlo?
      Muchas gracias…
      Desde A Coruña
      FRancisco

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús