Nobel, guerra i pau

En la història de la ciència, els Nobel són coneguts com una família d’eminents enginyers i químics. És clar que el més conegut de tots va ser Alfred Bernhard Nobel, el qual va instaurar els prestigiosos premis que duen el seu cognom… en un atac de remordiment.

Després d’una educació esmerada a Rússia, el jove Alfred va tornar a Suècia a completar les seves investigacions en el camp dels explosius. Va aconseguir controlar les explosions de nitroglicerina amb un detonador i, després d’una violenta explosió que va destruir els seus laboratoris i que gairebé acaba amb la seva vida, va descobrir la dinamita. Aquesta patent, i d’altres posteriors, va ser la base d’una gran fortuna.

El final de la seva vida, el geni el va passar turmentat pensant que les seves investigacions científiques havien contribuït a fer que les guerres fossin encara més sagnants. Per això, va deixar com a testament la creació d’una fundació filantròpica finançada amb els seus fons que tenia l’encàrrec d’instituir cinc premis anuals (Física, Química, Fisiologia o Medicina, Literatura i Pau) per a aquelles persones que haguessin prestat grans serveis a la humanitat.

Des del 1901, quan es van entregar els primers premis, fins avui, el guardó que ha suscitat més controvèrsies ha estat el de la Pau. Han estat discutits aferrissadament, per posar alguns casos recents, el Nobel a Barack Obama (2009), a Al Gore (2007), a Yasser Arafat i Yitzhak Rabin (1994) i, el que s’acaba d’atorgar al dissident polític xinès Liu Xiaobo.

De vegades, la frontera entre la guerra i la pau és molt difusa.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús