Una de bandolers

Arsèguel

La nostra història entre els segles XVI i XVII es pot llegir de múltiples maneres, però mai amb avorriment. Les guerres, la fam, les injustícies feudals van abocar molts homes a viure al marge de la llei i, consegüentment, el soroll del pedrenyal (escopeta curta que es disparava amb pedres fogueres i era més manejable que el trabuc) es va fer sentir –i molt!– per la Catalunya de muntanya.

El passat cap de setmana van tenir lloc a Bellver de Cerdanya les primeres Jornades Internacionals sobre Bandolers, dirigides pel professor d’Història Moderna de la UB Àngel Casals, i en la qual la revista SÀPIENS col·laborava. Tot i que el bandolerisme és un dels temes més revisats per la nostra historiografia, aquestes jornades van tenir l’encert de comparar el fenomen amb el d’altres països i èpoques, i posar en comú els resultats. Casals és del parer que, per entendre els conflictes territorials i socials, se n’ha d’analitzar la manifestació més contundent, la violència, i les seves múltiples expressions.

No és casual tampoc que les jornades es desenvolupessin a Bellver. La Cerdanya i, més concretament, el castell d’Arsèguel, fou el nucli originari de la lluita entre dues famílies aristocràtiques enemistades: la família Cadell i la del senyor de Nyer –els anomenats ‘nyerros’. El que passaria a Arsèguel transformaria el país, a causa de les ramificacions del moviment bandoler per tot Catalunya.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús