Història humana

El poble vell de Corbera d'EbreCom que la història no té temps per ser justa, val la pena que, de tant en tant, es facin accions per intentar pal·liar-ho. És el que vaig pensar en la meva visita llampec a Gandesa el passat cap de setmana per presentar el darrer número de SÀPIENS, dedicat a la batalla de l’Ebre. Una presentació que, el COMEBE (Consorci Memorial dels Paisatges de la Batalla de l’Ebre) i el Memorial Democràtic, van fer coincidir amb la inauguració d’unes jornades sobre fosses i amb un homenatge a les víctimes de la batalla de l’Ebre.
L’historiador Josep M. Solé Sabaté va recordar que des dels primers anys de la Transició no se’ls feia un homenatge d’aquestes característiques. I, si s’ha de jutjar per l’èxit de la convocatòria –el poliesportiu de Gandesa va aplegar més de 3.000 persones i es va haver de repetir l’acte central perquè tothom el pogués presenciar–, va ser tot un encert. Els familiars de les víctimes, alguns dels quals havien descobert recentment el full de serveis dels seus avantpassats, es van abocar de ple en la cerimònia de dignificació.
Però, en realitat, tampoc és tan sorprenent que el passat hagi trigat a emergir. Durant molts anys, bona part dels habitants de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre, les comarques més afectades per la contesa, van decidir viure d’esquena a aquella barbàrie. Era prioritari superar la fractura ideològica entre veïns i treballar per la recuperació econòmica. Amb els camps arrasats i les cases destruïdes, era el moment de recollir les restes de tancs i avions i revendre-ho, i de buscar nous usos per al material bèl·lic que havia quedat: les màscares antigàs van servir per ensulfatar els camps; la pólvora va resultar ser un bon adob; de les caixes de fusta de les armes, se’n va fer mobiliari escolar…
Ha estat en els últims temps que nombroses persones del territori –amb el suport institucional– han anat prenent consciència que aquesta memòria s’havia de recuperar. En queden els espais i les petges —refugis, trinxeres, restes de metralla… i l’emblemàtic poble vell de Corbera— i també alguns testimonis vius. Testimonis que recorden, per exemple, aquell matí del 30 d’octubre del 1938, quan 300 canons franquistes apuntaven a la serra de Cavalls. Quan en poques hores van arribar a disparar 9.000 tones l’artilleria i 8.000 l’aviació sobre un front que ocupava un quilòmetre. Els soldats republicans es protegien ajupits, amb el cap ficat a la trinxera, mossegant un palet perquè creien que així les bombes no els deixarien sords.
Són aquests testimonis i aquests homenatges els que contribueixen a fer que la Història no sigui una mera cronista freda dels esdeveniments en la qual només comptin els resultats.

Comparteix

    Comentaris

    • Marta

      29/10/2010 - 9:03

      Aquell mateix cap de setmana del congrés es va produir una situació tensa perquè els mateixos polítics que hi van acudir i que tant s’omplien la boca en com cal protegir els espais del COMEBE hi estan permetent construir un immens parc eòlic que malmetrà el paisatge per sempre… El congrés però va estar molt bé i també el vostre numero que ja m’he comprat! Felicitats!

    • Tweets that mention Història humana – Sapiens.cat — Topsy.com

      29/10/2010 - 10:41

      […] This post was mentioned on Twitter by Sapiens.cat, Oriol Gracià Carles. Oriol Gracià Carles said: Història humana – http://blogs.sapiens.cat/amblupa/2010/10/29/historia-humana/ […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús