Entrades amb l'etiqueta ‘paper’

Petita història del paper

dijous, 25/09/2014

Sovint retreiem a la cultura xinesa la seva ‘facilitat’ per fer còpies, més aviat de baixa qualitat, de tota mena de productes. Val a dir, però, que la civilització xinesa ha donat grans invents a la humanitat que altres pobles s’han apropiat. En són exemples la pólvora, la brúixola… o el paper.

Si ens hi parem a pensar, disposar d’una superfície resistent, fàcil de treballar i abundant a l’entorn on posar per escrit informació o coneixements, ha estat una necessitat al llarg de la història. En un món sense ordinadors ni biblioteques, com s’emmagatzemava la informació? Al llarg dels segles s’han usat tota mena de suports on deixar missatges escrits, des d’esteles de pedra fins a òssos o pells d’animals. Els egipcis, per la seva banda, van saber treure profit de les propietats de la planta del papir per generar gran quantitat de documents.

El papir, una planta aquàtica

El papir, una planta aquàtica molt present al Nil.

El primer home (del qual en tenim constància) que va elaborar paper, tal com el coneixem avui, va ser el xinès Cai Lun (蔡伦), al segle I. Exhortat per l’emperador a buscar nous materials sobre els que escriure, l’eunuc va barrejar fibres de seda, roba vella, bambú i escorça de morera en una pasta que, un cop seca, absorbia la tinta i la mantenia, en un material lleuger i flexible, tot i que no massa resistent (s’estripava amb facilitat). Tot i aquesta darrera pega, el nou material creat per Cai Lun era molt econòmic de produir, i molt ràpidament va substituir les tauletes de bambú sobre les que s’escrivien els llibres.

Procés de fabricació del paper segons una sèrie de gravats Ming

Procés de fabricació del paper segons una sèrie de gravats Ming (cliqueu a la imatge).

La tècnica de Cai Lun per fer paper va mantenir-se com un dels secrets més ben guardats de la Xina. El coneixement, però, no va poder quedar engabiat dins les fronteres xineses, i de seguida va circular per la ruta de la seda. Al segle X, el secret del paper va arribar al califat abbàssida quan un contingent musulmà va fer presoner un grup de soldats xinesos coneixedors de la tècnica. Aviat, les fàbriques de paper s’estendrien pel nord d’Àfrica i el sud d’Europa, passant a ser patrimoni de bona part de la humanitat. Els xinesos, però, feia ben poc que havien fet un altre invent cabdal de la història: la impremta.

Per bé que a l’escola ens ensenyen que Johannes Gutenberg va inventar la impremta al segle XV, no podem obviar l’existència del sutra del Diamant, un document imprès que data del segle IX.

Sutra del Diamant.

Sutra del Diamant.

La història de com l’explorador Aurel Stein el va descobrir amagat en una cova de Dunhuang serà una de les properes històries d’aquest blog…