Entrades amb l'etiqueta ‘Hiroshima’

Mort sobre Hiroshima

dimecres, 6/08/2014

La ciutat d’Hiroshima, a l’est del Japó, és tristament coneguda per haver estat el blanc de la primera bomba atòmica de la història, el 6 d’agost del 1945. En el marc de la Segona Guerra Mundial, el bombarder B-29 de l’aviació nord-americana, conegut com a Enola Gay i amb 12 tripulants a bord, va deixar caure el projectil, que va esclatar a uns 500 metres de la superfície. Equipada amb un nucli d’urani enriquit, la bomba va matar unes 80.000 persones a l’instant (les xifres ballen) i en va contaminar per radiació altres desenes de milers, que en molts casos també acabarien morint. Les conseqüències de la radiació no es van aturar aquí, ja que van causar malformacions en fetus i en molts dels supervivents, que al Japó es coneixen com a hibakusha (literalment, persona bombardejada). És especialment dramàtic el cas de molts nens supervivents, que van desenvolupar leucèmia.

Núvol de fum després de l'explosió nuclear.

Núvol de fum després de l’explosió nuclear.

Visitar la ciutat d’Hiroshima avui, 69 anys després de la tragèdia, segueix sent corprenedor. No només per l’esquelet del Genbaku Dômu (un antic edifici de promoció industrial que es manté tal i com va quedar després de l’explosió i que avui és conegut com a Memorial de la Pau), que és visible des de diversos indrets de la ciutat, sinó per les nombroses mostres de record que es poden veure. Al parc del Memorial destaca l’estàtua d’una nena, la Sadako Sasaki, que va morir deu anys després de l’esclat nuclear, a causa d’una leucèmia provocada per la radiació. Mentre estava hospitalitzada, una companya de classe la va anar a veure i li va fer una grulla d’origami (la pràctica japonesa de doblegar el paper per donar-li formes), recordant una antiga història segons la qual qui fes 1000 grulles de paper podria demanar un desig als déus.

El Genbaku Dômu, avui Memorial de la Pau

El Genbaku Dômu, avui Memorial de la Pau.

La Sadako va dir que seria injust demanar un desig només per ella quan hi havia tants nens que estaven lluitant contra la malaltia i va dir que completaria les 1000 grulles per demanar la curació i la pau per a tots. Amb tots els papers que arreplegava a l’hospital, va completar més de 600 grulles, fins que finalment va morir, l’octubre del 1955, amb 12 anys d’edat. Els seus companys de classe van acabar les grulles, i van fer seu el desig de la Sadako. La història va calar tant en la societat japonesa, que es va erigir una estàtua en honor seu, com a símbol dels nens que van perdre la vida. A dia d’avui, escoles de tot el país viatgen per visitar l’estàtua i hi porten les grulles d’origami, que es recullen en grans vitrines al seu voltant. Després de fer l’ofrena de paper, els grups es posen en una fila ben ordenada i fan una reverència a l’estàtua quan el professor dona la ordre.

Una grulla d'origami

Una grulla d’origami.

 

Fa uns dies sortia als mitjans que l’últim tripulant que quedava viu de l’Enola Gay havia mort als 93 anys. Ni va demanar disculpes ni es va penedir públicament del que va fer. Sempre havia defensat la seva actuació com a part d’una guerra. Potser ens hauríem de plantejar la necessitat que els soldats també estudiïn història.