Entrades amb l'etiqueta ‘Corea del Nord’

Corea del Nord a les fosques

dijous, 6/03/2014

Corea del Nord és un indret fascinant, gairebé llegendari. Sovint ens arriben notícies increibles d’aquest país, com la recent execució de l’oncle del gran líder Kim Jong-un a càrrec d’un centenar de gossos famèlics. El bon periodisme, però, sempre ens ofereix més d’una perspectiva. L’agència de notícies Reuters va destapar que aquesta informació era molt provablement una broma d’un humorista xinès, tot i que bona part de la premsa internacional havia picat l’ham i publicat la informació com si fos certa. Per què, no ens enganyem, ja estem acostumats a què tot el que arriba de Corea del Nord sigui estrafolari.

Aquesta és una història que es remunta a la fi de la Segona Guerra Mundial. La península de Corea, que des del 1910 estava governada pels japonesos, va quedar en mans dels aliats que la van dividir en dues parts. La solució no va funcionar, ja que l’any 1950 va esclatar una guerra per la sobirania de tot el territori. Va ser un dels primers conflictes de la Guerra Freda, i també un dels més tensos. El desenllaç va deixar les fronteres igual que a l’inici, però va accentuar les diferències entre els dos territoris: el nord comunista, sota influència de la Xina i la URSS, el sud capitalista, sota influència dels Estats Units. Tal com explica Víctor Gavín, técnicament aquesta guerra no s’ha acabat mai per què encara no s’ha signat la pau. Només es va pactar un armistici que va posar fi a l’atac armat. La disputa encara està latent.

Corea, a les fosques

Corea del Nord a les fosques

És complicat trobar informació veraç de Corea del Nord. Per això és curiós consultar fonts difícils de manipular. Podem agafar d’exemple aquesta imatge captada des de l’espai, on veiem l’Àsia Oriental il·luminada de nit. La zona corresponent al nord de la península de Corea sorprén per la seva foscor, a excepció del punt de llum sobre la ciutat de Pyongyang. Tot i que segurament Corea del Nord no destaca per la seva agitada vida nocturna, sí que és significatiu veure com el país, cada nit, s’apaga literalment.

Però seria precipitat i massa fàcil associar la carència energètica amb pobresa. En aquest sentit em va sorprendre saber que als afores de Pyongyang hi ha l’estadi de futbol més gran del món, amb capacitat per a 150.000 persones. El disseny, vist des de l’aire, recorda a un nenúfar sobre l’aigua.

Estadi Primer de Maig, Pyongyang

Estadi Primer de Maig, Pyongyang

Sigui com sigui, segueix sent molt més útil disposar de corrent elèctric que poder asseure’s còmodament a gaudir d’un partit de futbol. Amb tot, no massa lluny de casa nostra també s’han construit aeroports, vies de tren i carreteres que no es fan servir. El malbaratament de recursos és universal.

També rescato l’Afers Exteriors que va portar Miquel Calçada a Corea del Nord. Per acabar amb la foscor informativa dels mitjans de comunicació.