El kaihôgyô, un ritual extrem

Diversos mitjans reprodueixen un teletip de l’agència EFE en el que es fan ressò que un monjo japonès ha passat 9 dies sense menjar, beure ni dormir. Aquesta pràctica, anomenada ‘doiri’, forma part d’un ritual més extens anomenat ‘kaihôgyô’, i té com a objectiu assolir la il·luminació. La gesta d’aquest monjo no és qualsevol cosa si tenim en compte que només 13 persones l’han completat en els darrers 70 anys.

El ‘kaihôgyô’ és practicat per membres de l’escola Tendai, una branca del budisme que a l’inici del segle IX va arribar al Japó procedent de la Xina. Aquesta escola destacava des de la seva fundació per la severitat dels seus rituals i pel fet que els seus practicants portaven l’ascetisme al límit. Al Japó, van establir la seva seu al mont Hiei, prop de l’antiga capital, Kyoto. Els monjos d’aquesta congregació també destacaven per les seves excel·lents condicions físiques, fins al punt que en molts indrets se’ls coneixia com a monjos guerrers. Al segle XVI, de fet, durant el llarg procés d’unificació del Japó, Oda Nobunaga va ordenar un atac massiu contra l’escola Tendai, que pugnava per mantenir la seva independència. Tant resistents van resultar ser els monjos, que Nobunaga no va veure cap més sortida que calar foc a tota la muntanya per acabar amb ells.

Monjos japonesos

Monjos japonesos

Els supervivents van acceptar sotmetre’s al nou ordre, però van seguir perpetuant el seu particular mode d’assolir la il·luminació. El dur entrenament que duien a terme incloïa curses maratonianes per l’espessor de les muntanyes i dietes molt restrictives. La culminació era el ‘doiri’, l’abstinència d’aliment, beguda i descans durant 10 dies mentre es recitaven sense parar sutres, oracions amb un ritme repetitiu. Com és obvi, centenars de monjos van morir en l’intent. En record seu encara avui s’alcen les seves tombes als marges dels camins de la muntanya. Potser per això, en temps moderns els monjos van acordar reduir la durada del ‘doiri’ en 7 dies i mig (tot i que si el practicant es veia amb forces, podia seguir fins que ho creiés oportú).Acompanyat sempre per dos altres monjos que supervisen el seu estat, el practicant té l’oblicació cada nit, a les 2 de la matinada, de fer una ofrena a 200 metres de distància del temple.

Mont Hiei

Mont Hiei

El total del ‘kaihôgyô’ suma un miler de dies a repartir en diversos anys. Abans d’enfrontar-se al ‘doiri’, el monjo aspirant ha de superar diverses proves de resistència, consistents a córrer entre 30 i 40 quilòmetres cada dia durant 100 dies a l’any. Quan arriba el cinquè any, l’aspirant pot emprendre el ‘doiri’, sempre que hagi estat aprovat pels monjos més ancians de l’escola.

Avui, aquesta pràctica a molts ens sembla exòtica. No obstant això, durant segles ha servit per entrenar la ment i el cos dels monjos guerrers del mont Hiei.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús