Petita història de Tailàndia

L’exèrcit de Tailàndia ha formalitzat un cop d’estat davant la inestabilitat que viu el govern d’aquest país del sud-est asiàtic. La nova junta militar ha detingut l’antiga primera ministra i ha afiançat un control estricte sobre la premsa del país. L’establiment de la llei marcial és un ‘sacrifici dut a terme per mantenir la pau’ segons el cap militar colpista, Prayuth Chan-ocha.

Selfie a Tailàndia

Una noia es fa un 'selfie' amb soldats a Bangkok

La premsa estrangera, com la CNN, es fa ressò de certes pràctiques inusuals en un moment tant crític: ciutadans es fan fotografies amb soldats (els famosos ‘selfies’) o fins i tot s’ha creat l’etiqueta #Showmeacutesoldier (ensenya’m un soldat maco) des de la que es demanen fotos dels militars més atractius. Una situació que contrasta amb la gravetat de la situació política, absolutament caòtica ara mateix.

Si explorem la història de Tailàndia, també arribarem a la conclusió de que no es tracta d’un país convencional. Els ‘thai’ van establir-se a l’actual Tailàndia provinents de l’interior del continent, probablement fugint dels regnes xinesos. A l’edat mitjana, l’imperi Khmer va extendre els seus dominis per tot el sud-est asiàtic. Aquesta rica cultura cambodjana va deixar temples característics repartits per tot el seu territori, que incloïa bona part de Tailàndia. Pel que fa a les creences, el budisme hi va calar des de la seva arribada, fins al punt que avui encara és la religió majoritària.

Temple dels micos a Lopburi

Temple dels micos, a Lopburi

El que no hi va calar gens va ser el colonialisme, tot i que l’antic regne de Siam era un punt estratègic al sud-est asiàtic. Al llarg del segle XIX la bona tasca diplomàtica dels seus dirigents va saber mantenir la tensió entre els interessos francesos (a la Indoxina) i els britànics (a la Índia), i sempre un ull posat sobre els veïns xinesos. El sentiment nacionalista no s’ha reivindicat tant com en països propers (Cambodja o el Vietnam per exemple) i fins i tot la revolució per derrocar la monarquia absoluta, l’any 1932, es va fer sense vessar sang. Després de la Segona Guerra Mundial, Tailàndia va quedar a l’òrbita dels EUA en l’alineament de la Guerra Freda. Des de la caiguda de la monarquia absoluta fins ara, el país compta una dotzena de cops d’estat. I seguim sumant…

Per acabar amb una curiositat cultural us deixo un vídeo sobre la història del Muay Thai, l’art marcial ancestral dels tailandesos, que troba el seu origen en la prohibició de portar armes al palau reial. Els soldats, per tant, entrenaven en el combat cos a cos, fins a desenvolupar una complexa tècnica que ha sobreviscut diverses generacions. S’explica fins i tot la llegenda d’un monarca fascinat per aquest estil de lluita que es va infiltrar en combats clandestins.

 


Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    • G.G. Greios

      28/05/2014 - 23:38

      País de matissos, sense cap mena de dubte.

      La influència de l’imperi Khmer es innegable, qui pot veure la imatge del temple dels micos que ens ofereixes i no traslladar-se instantàniament al magnífic complex de temples cambodjà d’Angkor Wat?

      D’altra banda vull resaltar l’interès del vídeo sobre el Muay Thai. Un cop més, el sud-est asiàtic es perfila com la major forja d’arts marcials del món. Partint del Kalaripayatu indi (potser l’art marcial més antiga de què tinc constància), passant per les relativament desconegudes (ara em ve al cap el Pencak Silat malaisi) i arribant a les que, més o menys ens sonen a tots: el Muay Boran, precursor del Muay Thai tailandès, els diferents estils de Wushu xinés (Gongfu, Taijiquan, Baguazhang, Xinyiquan,…) i de Budo japonès (Jujutsu, Kenjutsu,…).

      Segueix amb la bona feina, i aviam quan ens delectes amb un article sobre alguna faceta del budo. Sabent com t’agrada i ho domines, serà digne de veure!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús