L’imperi mongol

Fa uns dies la Carla Galisteo escrivia una notícia sobre un estudi de la universitat de Colúmbia, a Nova York, que relacionava les conseqüències d’un sobtat canvi meteorològic amb la gran expansió de l’imperi mongol al segle XIII. Segons aquest estudi, una onada de clima temperat hauria actuat sobre les gèlides estepes provocant el creixement de la vegetació, principal aliment dels cavalls dels mongols. A més, una onada de pluges després d’anys de sequera, hauria coincidit amb aquest període.

Estepa mongola

Estepa mongola

Aquest canvi climàtic, però, no li treu mèrit a un dels líders militars més destacats que ha vist la història: Genguis Khan. Nascut com a Temüjin, el guerrer mongol va unificar els clans nòmades de l’estepa sota la seva autoritat i va bastir l’imperi contigu més extens que s’ha vist mai. Els guerrers manghud (‘mangudai’ en mongol) van arribar a controlar el territori que separava la península de Corea fins les ribes del Danubi, a Europa. I de nord a  sud, des de Sibèria fins les costes del mar d’Àrabia, a l’actual Iran i Pakistan. En aquest mapa interactiu podreu veure l’evolució de les conquestes.

Tot i que ho van intentar, els mongols no van poder conquerir ni Japó ni la India. En el cas japonès, dues poderoses i oportunes tempestes a alta mar van enfonsar els vaixells en els què viatjava l’exèrcit mongol invasor. En el cas de la India, els manghud van aconseguir saquejar Dheli en una ocasió, ja al segle XIV, però la força dels sultans no va permetre mai que s’establissin al seu territori, més enllà del Caixmir i el Punjab. A la Xina, els mongols van fundar la dinastia Yuan, que duraria fins al segle XIV.

Amb tot, cada cop que un Khan moria, els generals de l’avantguarda retornaven a la ciutat de Karakorum, al centre del país, per assistir a un Kuriltai (o Kurultai, segons la font), una assamblea per escollir un nou líder. Això donava temps als seus enemics per a defensar-se davant futures escomeses.

Ulan Bator

Parlament i seu del Govern, a Ulan Bator

La ciutat que actualment coneixem com la capital del país, Ulan Bator, no es fundaria fins al segle XVII. El gran imperi medieval s’havia disgregat a causa de les disputes internes entre els successors de Genguis Khan. A dia d’avui, la capital de Mongòlia està habitada per poc més d’un milió de persones i troba en la figura del gran Khan el seu referent nacional. Us en adonareu si hi arribeu en avió, ja que l’aeroport porta el seu nom. Moltes escultures el recorden damunt del cavall, rebent impertèrrit la pluja que fa prop de mil anys li va donar un cop de mà.

Per qui tingui una mica més de curiositat sobre l’actual Mongòlia, així sona el seu himne.


Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    • G.G. Greios

      25/03/2014 - 13:35

      Interessants són, també, les tàctiques i organitzacions militars que va implementar durant el seu regnat. Començant per la enorme professionalitat dels seus guerrers, passant per un fantàstic sistema de comunicacions i arribant a mitjans més qüestionables: ús recurrent de Kharash (escuts humans), d’armes biològiques (durant els setges) i la renombrada guerra psicològica, el terror, potser el més salvatge exponent d’aquella dita chinesa: 杀一儆百(shāyījǐngbǎi – executa un enemic com a avís per a cent).

    • vfarradellas

      25/03/2014 - 14:45

      Tota la raó, Greios. Aprofundint en el tema de les armes biològiques, és sabut que llençaven cadàvers putrefactes i animals morts a les ciutats assetjades per forçar-ne l’obertura. Ferotges i implacables, uns guerrers extraordinaris.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús