El 1714 a l’altra punta del món

Visitant la mostra ‘El món del 1714‘ que ofereix el MUHBA al Saló del Tinell de Barcelona, em vaig trobar amb dues agradables sorpreses. La primera, va ser comprovar com amb una bona gestió dels recursos s’ha fet una exposició que ofereix una perspectiva completa de la realitat mundial de fa tres segles, dins i fora de casa nostra. Segur que en algun moment tots hem pensat: i al segle XVIII, a part de la guerra de Successió, què hi passava al món? Al Tinell jo hi he trobat la resposta. La segona sorpresa van ser les nombroses referències a l’Àsia Oriental d’aquella època, representades amb gravats, explicacions i un audiovisual, que obren una finestra fascinant a una realitat poc coneguda.

El cas de la Xina és especialment significatiu, ja que a l’inici del segle XVIII era un dels imperis més importants del món. Sota el govern de l’emperador Kangxi, de la dinastia manxú dels Qing, la Xina del 1714 rebia tres quartes parts de la plata que s’extreia d’Amèrica, gràcies al comerç. No en va, la població de la Xina rondava els 138 milions d’habitants, mentre que a Europa només n’hi havia un centenar.

Gravat d'època Qing

Gravat xinès d'època Qing

D’altra banda, Japó vivia en un enclaustrament voluntari, sota administració del shogunat Tokugawa. El comerç amb l’estranger es produïa a menor escala, i de forma molt controlada, ja que es volia evitar la ingerència estrangera, sobretot la dels missioners cristians. Els japonesos van construir una illa artificial a la badia de Nagasaki on es feien tots els intercanvis comercials, i només estaven autoritzats a amarrar vaixells holandesos i xinesos.

Però com es vehiculava tot aquest comerç? Va ser l’edat d’or d’una ruta marítima que enllaçava les Filipines amb l’Amèrica Central. Els coneguts com a galions de Manila deixaven metalls preciosos a Àsia a canvi de tota mena de productes i béns manufacturats, des d’espècies fins a porcellanes o teles. La ruta marítima encerclava el tròpic de Càncer, l’anada per sobre i la tornada per sota, buscant els corrents corresponents. Un cop a Acapulco, a l’Amèrica Central, la ruta es convertia en marxa terrestre fins a Veracruz, on un nou vaixell esperava la càrrega, que s’enviava cap a Europa.

Secció d'un galió

Secció d'un galió

Faltaven dos segles justos per què es construís el canal de Panamà, que faria molt més curtes les travesses entre els oceans Pacífic i Atlàntic. Justament aquest 2014 se celebra el centenari d’aquesta obra d’enginyeria. Una més de les efemèrides d’aquest 2014 (centenari de la Mancomunitat, tricentenari del 1714, 1200 anys de la mort de Carlemany o el bimil·lenari de l’emperador August) que ens serviran d’excusa per parlar, i molt, d’història.

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    • G.G. Greios

      28/02/2014 - 15:58

      Com ja et vaig dir, realment no sabia què afegir-hi, així que optaré (gràcies a la secció del galió que ens ofereixes) per fer enaltiment de la increible habilitat de les drassanes i els carpinters navals de l’època, capaços de manufacturar peces d’enginyeria tan impressionants com els galions.
      Tinc la sort de ser nét d’un modelista veterà que, durant gran part de la seva maduresa, s’ha dedicat a fer reproduccions de galions amb tot luxe de detalls. He passat tardes senceres ajudant-lo a donar forma als llistons del buc, a unir totes les peces dels mastelers, a organitzar tots els caps perquè siguin perfectament funcionals. Tot i ser una feina de precissió molt different de la realitat, em dona una idea de la feina titànica (i sovint frustrant) que havien de realitzar els tallers per construir aquestes meravelles que després, una mala tempesta o un acccident de maniobra com el del Mary Rose (s XVI), enviava al fons del mar.
      Un autèntic exercici d’humilitat, gràcies un cop més pel teu article.

    • Carolina

      02/03/2014 - 20:18

      Resulta molt interessant i curiós que escriguis sobre allò que passava al 1714 al món oriental. Després de llegir-lo i coneixent com d’avançats han sigut i són els orientals, em pregunto quan algun d’aquests vaixells comercials s’aproparia per costes catalanes.
      Un post fantàstic, com ens tens acostumats.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús