La festa de la primavera

Cada febrer els japonesos celebren una de les seves festes més tradicionals, el setsubun (節分), per acabar l’hivern i donar la benvinguda a la primavera. Tot i que nosaltres celebrem aquest canvi d’estació entre el 20 i el 21 de març (durant l’equinocci de primavera), les cultures de l’Àsia oriental ho fan coincidir amb el primer terme solar de l’antic calendari lunar (quan el Sol es troba a la longitud celestial de 315º).

Un dels actes més esperats d’aquesta festa és el mamemaki (豆まき), literalment “llançament de mongetes” que es duu a terme per espantar els dimonis o esperits malignes i cridar la bona sort.

Mamemaki

Mamemaki

Es tracta d’una festa estesa per tot el país, en la que un dels membres de la família es disfressa de dimoni, i la resta li llença les mongetes (tot i que també es fan servir llavors de soja) mentre criden Oni wa soto! Fuku wa uchi! (literalment: dimoni fora, la sort a casa!) i tanquen la porta. La festa segueix amb un gran dinar, i per acabar cadascú menja tantes mongetes com anys té, ja que es creu que d’aquesta manera hom mantindrà la sort durant tot l’any.

Oni wa soto!

Oni wa soto!

 

Es tracta d’una festa amb molta història, que es remunta al període Muromachi (1333-1573) a Japó, però que es creu d’origen xinès, per la vinculació amb el seu calendari lunar.

Si ens parem a pensar-hi, el mamemaki no és un ritual tan estrany. Nosaltres, cada cop que un any comença, mengem 12 grans de raïm en els primers 12 segons, per tenir sort durant tot l’any.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    • G.G.Greios

      17/02/2014 - 13:32

      Ara que hi penso, aquest cap de setmana tot just acabava la celebració de l’any nou xinés.
      Les robes i fanalons vermells i les traques de la seva tradició tenen base en un intent per foragitar el dimoni del mar que cada cap d’any anava al poble a devorar gent, tot fent-li mal als ulls i a les orelles amb el color i el soroll (originàriament el so del bambú cremant a una foguera, similar als actuals petards).
      Bé és cert que la història es substancialment diferent, però com bé indiques al penúltim paràgraf, sembla massa coincidencia com per a estar totalment desvinculat.
      Un article força il·lustratiu.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús