Un palau beneït pel cel

Al nord de la ciutat de Seül es troba una de les joies arquitectòniques més importants d’Àsia. Una visita obligada per tots aquells que viatgeu a Corea del Sud, amb 600 anys d’història. Es tracta del palau Gyeiongbokgung (경복궁), un nom difícil de pronunciar que es podria traduir com a ‘Palau enormement beneït pel cel’.

Vista aèria del palau. ©KCHNews

Va servir com a palau principal de la dinastia Joseon, la darrera saga de governants coreans, d’inspiració confuciana que va durar prop de cinc segles. El primer monarca d’aquesta dinastia havia traslladat la capital del regne a Seül, i per afiançar el poder va manar la construcció d’una nova residència. De tots els palaus que es van erigir durant l’era Joseon, aquest va ser el més gran i més valorat, convertint-se en tot un símbol nacional. El rei hi oferia audiències i la cort hi desenvolupava diverses activitats, tant d’oci com d’investigació en diversos àmbits. Era tal la seva fama, que durant les invasions japoneses de Corea del final del segle XVI, els samurais el van cremar i destruir completament i a consciència. Durant 273 anys, el palau quedaria inhabitable.

Il·lustració esquemàtica del complex.

A mitjan segle XIX, un dels darrers monarques Joseon va emprendre la tasca de restaurar l’històric palau, i després d’una llarga reforma va bastir de nou el complex, amb tres-cents edificis i prop de 6.000 habitacions. Ben aviat es va tornar a convertir en el centre de l’activitat política del país, i de nou va ser considerat un símbol nacional, renascut literalment de les cendres. L’alegria, però, poc havia de durar. A l’inici del segle XX una nova guerra arribava a Seül, de nou de mans japoneses. Els invasors van destruir els edificis més emblemàtics del palau, i l’any 1926 van construir la seu governamental japonesa al bell mig del complex. Sabien bé el que es feien: d’una banda suprimien un símbol nacional, i de l’altra demostraven el seu poder allà on feia més mal.

La Segona Guerra Mundial va canviar els pols de poder al país, i la posterior guerra de Corea acabaria deixant el territori tal i com el coneixem avui. El govern va iniciar les tasques de restauració del palau el 1989, i avui en dia gairebé un 50% de l’estructura original torna a estar al seu lloc.

Avui, a més de tornar a ser un símbol nacional coreà, queda viu també el record vergonyós i poc honorable de l’imperialisme japonès. Sembla que el palau torna a tenir la benedicció del cel.

 

Entrada principal del palau. ©Thinkstock

 

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    • Carolina

      01/02/2014 - 17:50

      Sembla que els encarregats d’anomenar aquest palau van mig predir que aquesta obra arquitectònica esdevindria objectiu d’invasors i adversaris i, en certa manera, la van protegir donant-li aquest nom. Desconeixia el rerefons d’aquesta història i ja m’aventuro a demanar un article més extens sobre aquest palau i les seves intrigues.
      Sincerament, Víctor, que ens condueixis per apassionants històries a través dels relats que expliques és sensasional. I és que llegim la pantalla però, inevitablement, en el nostre cervell estem coneixent aquesta història com si estiguessim aturats tot just d’avant del Gyeiongbokgung sentint la narració del guia que, en aquest cas, ets tu.
      Bravo.

    • G.G.Greios

      04/02/2014 - 17:15

      He de reconèixer que no sabia res d’aquesta joia de l’arquitectura.
      Ahir vaig dedicar una mica de temps a informar-me’n i és sincerament impressionant. Concretament el pabelló Hyangwonjeong, construït sobre una illa aritificial, resulta un exemple meravellós de com encabir una peça petita i relativament sòbria dins un conjunt de dependències tan monumental i fastuós, de com l’escala humana pot (i ha de) conviure amb l’escala gairebé divina del palau.
      Tot un descobriment per mi que t’agraeixo especialment.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús