Arxiu del mes: febrer 2014

El 1714 a l’altra punta del món

dimecres, 26/02/2014

Visitant la mostra ‘El món del 1714‘ que ofereix el MUHBA al Saló del Tinell de Barcelona, em vaig trobar amb dues agradables sorpreses. La primera, va ser comprovar com amb una bona gestió dels recursos s’ha fet una exposició que ofereix una perspectiva completa de la realitat mundial de fa tres segles, dins i fora de casa nostra. Segur que en algun moment tots hem pensat: i al segle XVIII, a part de la guerra de Successió, què hi passava al món? Al Tinell jo hi he trobat la resposta. La segona sorpresa van ser les nombroses referències a l’Àsia Oriental d’aquella època, representades amb gravats, explicacions i un audiovisual, que obren una finestra fascinant a una realitat poc coneguda.

El cas de la Xina és especialment significatiu, ja que a l’inici del segle XVIII era un dels imperis més importants del món. Sota el govern de l’emperador Kangxi, de la dinastia manxú dels Qing, la Xina del 1714 rebia tres quartes parts de la plata que s’extreia d’Amèrica, gràcies al comerç. No en va, la població de la Xina rondava els 138 milions d’habitants, mentre que a Europa només n’hi havia un centenar.

Gravat d'època Qing

Gravat xinès d'època Qing

D’altra banda, Japó vivia en un enclaustrament voluntari, sota administració del shogunat Tokugawa. El comerç amb l’estranger es produïa a menor escala, i de forma molt controlada, ja que es volia evitar la ingerència estrangera, sobretot la dels missioners cristians. Els japonesos van construir una illa artificial a la badia de Nagasaki on es feien tots els intercanvis comercials, i només estaven autoritzats a amarrar vaixells holandesos i xinesos.

Però com es vehiculava tot aquest comerç? Va ser l’edat d’or d’una ruta marítima que enllaçava les Filipines amb l’Amèrica Central. Els coneguts com a galions de Manila deixaven metalls preciosos a Àsia a canvi de tota mena de productes i béns manufacturats, des d’espècies fins a porcellanes o teles. La ruta marítima encerclava el tròpic de Càncer, l’anada per sobre i la tornada per sota, buscant els corrents corresponents. Un cop a Acapulco, a l’Amèrica Central, la ruta es convertia en marxa terrestre fins a Veracruz, on un nou vaixell esperava la càrrega, que s’enviava cap a Europa.

Secció d'un galió

Secció d'un galió

Faltaven dos segles justos per què es construís el canal de Panamà, que faria molt més curtes les travesses entre els oceans Pacífic i Atlàntic. Justament aquest 2014 se celebra el centenari d’aquesta obra d’enginyeria. Una més de les efemèrides d’aquest 2014 (centenari de la Mancomunitat, tricentenari del 1714, 1200 anys de la mort de Carlemany o el bimil·lenari de l’emperador August) que ens serviran d’excusa per parlar, i molt, d’història.

La festa de la primavera

diumenge, 16/02/2014

Cada febrer els japonesos celebren una de les seves festes més tradicionals, el setsubun (節分), per acabar l’hivern i donar la benvinguda a la primavera. Tot i que nosaltres celebrem aquest canvi d’estació entre el 20 i el 21 de març (durant l’equinocci de primavera), les cultures de l’Àsia oriental ho fan coincidir amb el primer terme solar de l’antic calendari lunar (quan el Sol es troba a la longitud celestial de 315º).

Un dels actes més esperats d’aquesta festa és el mamemaki (豆まき), literalment “llançament de mongetes” que es duu a terme per espantar els dimonis o esperits malignes i cridar la bona sort.

Mamemaki

Mamemaki

Es tracta d’una festa estesa per tot el país, en la que un dels membres de la família es disfressa de dimoni, i la resta li llença les mongetes (tot i que també es fan servir llavors de soja) mentre criden Oni wa soto! Fuku wa uchi! (literalment: dimoni fora, la sort a casa!) i tanquen la porta. La festa segueix amb un gran dinar, i per acabar cadascú menja tantes mongetes com anys té, ja que es creu que d’aquesta manera hom mantindrà la sort durant tot l’any.

Oni wa soto!

Oni wa soto!

 

Es tracta d’una festa amb molta història, que es remunta al període Muromachi (1333-1573) a Japó, però que es creu d’origen xinès, per la vinculació amb el seu calendari lunar.

Si ens parem a pensar-hi, el mamemaki no és un ritual tan estrany. Nosaltres, cada cop que un any comença, mengem 12 grans de raïm en els primers 12 segons, per tenir sort durant tot l’any.

Feliç any del cavall!

dimecres, 5/02/2014

El passat divendres 31 de gener milions de xinesos celebraven l’arribada d’un nou any. Segons el seu calendari lunar, han donat la benvinguda a l’any 4712; segons la seva classificació basada en l’horòscop, han donat la benvinguda a l’any del cavall. Al nostre país només hi viuen 50.194 xinesos (segons informació del diari Ara), però a tota la Xina hi viuen més de 1.300 milions de persones (segons dades demogràfiques de la BBC del 2012), fet que converteix aquestes dates en el periode de màxima migració de l’any (xinesos que tornen a casa per veure la família), a tot el món. Però què en sabem d’aquest calendari xinès, que mou a tantes persones amunt i avall?

L'any del cavall

L'any del cavall

A l’antiga Xina, dues de les posicions més respectades dins la Cort imperial eren les de Gran Astròleg i Gran Historiador. La seva funció principal era mantenir el control del calendari, fer prediccions meteorològiques i interpretar la posició dels astres. Eren càrrecs a mig camí de la ciència i de la superstició, però alguns dels que van ostentar responsabilitats s’ho van prendre molt seriosament.

Aquest fou el cas de Sima Qian (sobre el qual trobareu més informació al Sàpiens 139), que va revolucionar el calendari al fixar que un any tenia exactament 365,25 dies. De tota manera, a la gran massa de la població Han li semblava més senzill comptar el temps a partir del moviment del Sol i la Lluna, i englobar els periodes més extensos a partir dels solsticis d’estiu i d’hivern. Així van organitzar el calendari, establert durant la dinastia Han (202 aC – 220 dC), que va fixar l’inici històric del temps en l’època del llegendari Emperador groc.

Sima Qian

El Gran Historiador Sima Qian

Com que els astròlegs es trobaven a mig camí de la ciència i la superstició, es van invertir molts recursos en poder fer prediccions de futur, prenent com a punt de partida la posició dels astres en el moment del naixement. Un horòscop, vaja. La complexitat del sistema és digna d’un doctorat, però per resumir-ho direm que creien que tot havia sorgit de cinc elements primigenis: l’aigua, la terra, el foc, la fusta i el metall. Aquests elements afecten en major o menor mesura depenent de diverses variables, entre elles l’any en què hom ha nascut.

Ara bé, per què van associar els anys amb diversos animals? Els nens petits xinesos aprenen als parvularis la història de la cursa de l’Emperador de Jade. Segons diu el conte, l’Emperador va organitzar una cursa entre els animals per decidir quins apareixerien a l’horòscop. Entre altres coses, el conte explica com va néixer l’enemistat històrica entre el gat i la rata, fruit d’una mala passada que li fa la rata al felí per deixar-lo enrere a la cursa (a sota trobareu un vídeo, subtitulat en anglès, en el que s’explica com va anar la prova). El resultat van ser 12 animals, que cada any van canviant fins a completar un cicle (el primer, la rata; el darrer, el porc). Com que és cíclic, podeu calcular fàcilment l’animal que us apadrina, i amb ell una colla de detalls associats. El web Travelchina ofereix aquesta eina on podeu posar la vostra data de naixement i veure l’animal que us correspon. Sigui com sigui, aquest 2014, any del cavall, diuen que portarà treball. Esperem que sigui així!

Un palau beneït pel cel

dissabte, 1/02/2014

Al nord de la ciutat de Seül es troba una de les joies arquitectòniques més importants d’Àsia. Una visita obligada per tots aquells que viatgeu a Corea del Sud, amb 600 anys d’història. Es tracta del palau Gyeiongbokgung (경복궁), un nom difícil de pronunciar que es podria traduir com a ‘Palau enormement beneït pel cel’.

Vista aèria del palau. ©KCHNews

Va servir com a palau principal de la dinastia Joseon, la darrera saga de governants coreans, d’inspiració confuciana que va durar prop de cinc segles. El primer monarca d’aquesta dinastia havia traslladat la capital del regne a Seül, i per afiançar el poder va manar la construcció d’una nova residència. De tots els palaus que es van erigir durant l’era Joseon, aquest va ser el més gran i més valorat, convertint-se en tot un símbol nacional. El rei hi oferia audiències i la cort hi desenvolupava diverses activitats, tant d’oci com d’investigació en diversos àmbits. Era tal la seva fama, que durant les invasions japoneses de Corea del final del segle XVI, els samurais el van cremar i destruir completament i a consciència. Durant 273 anys, el palau quedaria inhabitable.

Il·lustració esquemàtica del complex.

A mitjan segle XIX, un dels darrers monarques Joseon va emprendre la tasca de restaurar l’històric palau, i després d’una llarga reforma va bastir de nou el complex, amb tres-cents edificis i prop de 6.000 habitacions. Ben aviat es va tornar a convertir en el centre de l’activitat política del país, i de nou va ser considerat un símbol nacional, renascut literalment de les cendres. L’alegria, però, poc havia de durar. A l’inici del segle XX una nova guerra arribava a Seül, de nou de mans japoneses. Els invasors van destruir els edificis més emblemàtics del palau, i l’any 1926 van construir la seu governamental japonesa al bell mig del complex. Sabien bé el que es feien: d’una banda suprimien un símbol nacional, i de l’altra demostraven el seu poder allà on feia més mal.

La Segona Guerra Mundial va canviar els pols de poder al país, i la posterior guerra de Corea acabaria deixant el territori tal i com el coneixem avui. El govern va iniciar les tasques de restauració del palau el 1989, i avui en dia gairebé un 50% de l’estructura original torna a estar al seu lloc.

Avui, a més de tornar a ser un símbol nacional coreà, queda viu també el record vergonyós i poc honorable de l’imperialisme japonès. Sembla que el palau torna a tenir la benedicció del cel.

 

Entrada principal del palau. ©Thinkstock