El Mikado: òpera anglesa a la japonesa

Pòster d''El M'ikadoEl març de 1885 s’estrenava al teatre Savoy de Londres un espectacle còmic, a mig camí del musical i l’òpera, que va tenir un èxit espectacular. Portava per títol ‘El Mikado’, però també es coneixia com a ‘El poble de Titipu’, en referència a l’indret imaginari on se succeïa l’acció. Els dramaturgs Arthur Sullivan i William Gilbert s’havien inspirat en els relats que els arribaven del llunyà Japó, i es van valdre d’aquesta estètica per ambientar l’obra, i de pas fer una crítica mordaç de la societat britànica del seu temps.

Segons l’argument de l’obra, el Mikado, que no hem de confondre amb un joc ancestral o uns deliciosos bastonets de xocolata, era el gran governant de Titipu (antigament, Mikado també era com es denominava l’emperador del Japó). D’una rectitud moral indiscutible, el mandatari prohibeix tota mena de mostres d’afecte entre parelles que no estan casades. L’home escollit per jutjar els casos, però, és un sastre que havia estat condemnat per flirtejar en públic, de tal manera que mai pot fer complir la llei, perquè en aquest cas ell seria el primer en morir. Al llarg de l’obra es van succeint malentesos i situacions còmiques que van fer les delícies de la societat londinenca, fins a tal punt que l’espectacle es va representar fins a 672 vegades seguides.

Amb tot, els espectadors que fa 128 anys sortien meravellats de veure l’ambientació de l’espectacle, segurament no havien sentit mai a parlar del sushi, del judo (que tot just tres anys abans acabava d’inventar Jigoro Kano) o de Nintendo (empresa de jocs que naixeria quatre anys més tard). És a dir, segurament no sabrien ni situar Japó en un mapa. La seva noció era més amplia, i englobaven aquell món exòtic i fascinant sota l’etiqueta d’Orient.

El MikadoTota una col·lecció d’estereotips sobre ‘Orient’ que el professor Edward Said va denunciar en una obra imprescindible, ‘Orientalisme’. Tot i que ell escrivia amb la mirada posada en el món àrab, concretament a Palestina, la seva teoria també serveix per desmuntar els tòpics i prejudicis que engloba el mot ‘Orient’, més cap a l’orient. La Xina, Corea, Japó, Filipines o Cambodja, per citar-ne només cinc, tenen històries i cultures mil·lenàries, riques i diverses, que no es poden englobar sota un concepte geogràfic. El seu passat ha estat relacionat, òbviament, com també ho ha estat el de dos pobles tant rics com Grècia i Catalunya, al llarg de més de 2000 anys d’història. Said va trencar la primera llança contra l’eurocentrisme, que oposava clarament dues maneres de viure la cultura, la occidental i la oriental.

Avui, per sort, la comunicació flueix rapidíssima en un món globalitzat, i la tesi del professor Said ja no és revolucionaria. Serveixi, però, com a punt de partida per animar-nos a descobrir un món que batega a l’altre extrem del nostre planeta. Un món ric en matisos i que ens pot ensenyar molt més del que ens imaginem sobre nosaltres mateixos.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    • G.G.Greios

      14/01/2014 - 14:29

      Felicitats per començar aquest blog amb un article interessant (i espero que pioner de molts) sobre una part de la cultura i la història mundial que, des de la nostra perspectiva “eurocentrista”, sovint oblidem (o directament mai aprenem) i que, sens dubte, a tu t’encanta.
      Espero el següent. Ànims.

    • Enric

      14/01/2014 - 16:01

      Excel·lent iniciativa per poder entendre i/o conèixer la història i/o passat de l’Àsia Oriental perquè des d’aquesta finestra que ens ofereix Sapiens (experiència i rigor) a través de Victor (joventut i talent) puguem seguir aprofitant aquesta energia, força i constància del nostre poble que hem iniciat no fa gaire i que vam perdre fa tot just 300 anys, només així arribarem a entendre el perquè la Xina s’ha convertit ja, en la major potència comercial del món i Japó en la tercera.
      gràcies i molta moltíssima sort

    • EMJ

      15/01/2014 - 08:29

      La cultura japonesa tot i que, com bé dius, ara ja no és tan exòtica com fa cent anys, sempre aconsegueix captar la nostra atenció amb les seves formes, la seva bellessa i la seva puresa que permet veuren’s reflexats en un món diferent i recapacitar sobre nosaltres mateixos.

      M’ha agradat molt l’article Víctor! Felicitats pel nou blog, et desitjo un camí ple d’èxits 🙂

    • Esther

      15/01/2014 - 09:15

      Fantàstic l’article. A molts ens agrada saber més d’aquesta cultura. A mi em crida l’atenció tot allò que envolta a l’emperador, tradicions, palau, etc.
      Endavant!!!!!

    • Isaac

      15/01/2014 - 14:55

      Un molt bon escrit sobre un espectacle oriental, amb tots els detalls que se’ns poden oferir i una perfecta redacció on hi consta tot tipus d’ informació relacionada amb l’ obra i a més més aquesta petita aportació sobre aquests països orientals.
      Espero poder llegir més escrits d’ aquesta altura.

    • Batracius Curiosus

      17/01/2014 - 17:05

      Crec que s’ha llençat una pregunta a l’aire força interessant: Per què encara ara existeix la dicotomia: Àsia/Europa? I per què encara ara els d’una banda miren els de l’altra amb certa curiositat i confusió?

      En la filosofia de l’Antiga Xina -que hi troba els seus inicis durant el Període de les Primaveres i Tardors i el posterior Període dels Regnes Combatents- hi arrelen corrents filosòfics orientals com el taoisme i el confusionisme que han nodrit les religions i cultures asiàtiques. Mentre que Europa, filla de Roma, ha crescut en l’herència del pensament grec.

      Podria això haver-nos separat tant? I tenen les cultures asiàtiques una idiosincràsia similar entre elles, així com els europeus (ens agradi o no) la tenim entre nosaltres?

      Ja tinc ganes de llegir les pròximes entrades del blog, a veure si podem anar dibuixant, amb l’ajuda de l’autor, un mapa que ens ajudi a entendre on som, i què hi ha més enllà de les nostres fronteres.

    • Esther

      24/01/2014 - 12:41

      Sempre m’ha cridat l’atenció el misteri que envolta a les piràmides d’Egipte. La de pel·lícules i dibuixos pels nens que s’han fet envers els misteris i trampes de les piràmides. El que jo no sabia i gràcies el Víctor ara m’assebento, que els xinesos també tenen els seus tresors envoltats de trampes.
      Endavant!!!!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús